La bola
Loteries de l'Estat ha hagut d’emetre un comunicat per explicar el que tothom havia vist i ja comentava a la xarxa: que el senyor que feia caure les boles al bombo semblava tenir-ne una a la mà dreta, amagada, i que la tirava a dins, dissimuladament. Diu que “la circunstancia acaecida hoy” és que, si cau una bola a terra, un operari “debe proceder a su introducción manual”. Ho deixo en versió original, perquè el to de l’escrit té la mateixa lírica que els atestats policials.
Aquesta actuació amb la bola em fa pensar en el poder a Espanya. Van de moderns, fan vídeos per explicar la gran democràcia que són, aplaudeixen discursos de premiats que els diuen que qui encarna els valors republicans, ves per on, és el rei, van d’imparcials, van de justos, però no es poden treure de sobre el Lazarillo de Tormes, que és tan simpàtic. La trampa, sempre la trampa. Calla, tu. Ara els acusarem de rebel·lió i així els jutjarà el nostre home i no un tribunal ordinari a Catalunya. Ai, caram. Ara resulta que un dels acusats principals, que tenim tancat en presó preventiva, ha estat escollit eurodiputat. No ens ho esperàvem. Ah, doncs, mira, té. Que no vagi a recollir l’acta i no podrà ser-ne! He, he, fem el que toca, que és demanar a la justícia europea si l’hem de deixar anar, però no esperem la resposta, no fos cas, són els nostres amics, ja ens taparan.
L’operari de les Loteries hauria pogut agafar la bola caiguda, mostrar-la a tothom i explicar el que faria, per, després, fer-ho. Però no. Va preferir el “deixa-m’ho a mi”, que sempre surt malament. El llestet va agafar la bola i va convertir una maniobra comprensible en una maniobra sospitosa i fraudulenta, un nyap ridícul, que, lògicament, va ser detectat. I un cop tot el sorteig està sota sospita (si han fet això, què més han fet?) corre a emetre un comunicat vergonyós i a esperar que passi la tempesta. Al regne del Lazarillo el notari es torna triler, i el jutge, inquisidor.