La borsa i el coronavirus, l'ou i la gallina

MadridLa culpa és del coronavirus. És cert? No és més cert que el coronavirus va ser el gallet? ¿Potser, començant per Wall Street, les borses no vivien en un mercat de cotitzacions manifestament inflades?

L'última setmana de febrer del 2020 va ser una setmana negra: la Borsa de Madrid va perdre un 11,8%, la pitjor setmana des del maig del 2010, mentre que la resta de borses europees, Wall Street i les asiàtiques van patir la pitjor setmana des de l'octubre del 2008

Per saber aproximadament què ha passat amb les vendes massives que van causar la caiguda dramàtica de les cotitzacions cal unir totes les dades, incloent-hi, esclar, la informació política.

El gener i febrer passats, després d'un mes de propagació del virus a la Xina, les agències d'intel·ligència dels Estats Units van començar a advertir l'administració, a través d'informació classificada (secreta), que les conseqüències serien inevitables. Els serveis nord-americans estaven seguint pas a pas l'epidèmia a Wuhan i la seva inicial propagació en uns altres països.

Mentrestant, el president Donald Trump mantenia, tant en públic com en privat, el missatge que el virus no tindria conseqüències serioses. I alguns membres de la seva administració, fins i tot, van arribar a dir que la situació a la Xina podia ser beneficiosa per als EUA en la guerra comercial que mantenen oberta els dos països.

Trump, per segellar el silenci en aquelles dates, va donar l'ordre de mantenir classificades les reunions d'alts funcionaris al departament de Salut i Serveis Humans (HHS), l'agència més important del govern.

L'última setmana de febrer, el dia 26, Trump va mantenir converses amb els principals fons que operen a Wall Street i els va instar a no vendre i a mantenir posicions. Però des que els informes d'intel·ligència van començar a fer avisos seriosos, alguns alts càrrecs es van llançar a vendre títols a borsa.

El 13 de febrer, el president del Comitè d'Intel·ligència del Senat, Richard Burr, va donar instruccions per vendre l'equivalent d'entre 628.000 dòlars i 1,7 milions de dòlars en 33 ordres separades. Alguns d'aquests títols, segons va informar ProPublica la setmana passada, eren d'hotels com Wyndham Hotels and Resorts i Extended Stay America. La primera companyia perdria dies després dos terços del valor. Burr rebia cada dia un informe d'alta confidencialitat sobre l'efecte del coronavirus als Estats Units. No va ser l'únic. Tres senadors, a més de Burr, també van vendre a mitjans de febrer importants paquets d'accions.

Però cal ampliar el focus. Els mercats de valors estaven abocats als Estats Units a un desinflament de les cotitzacions i, per efecte ramat, també de la resta de les borses. Una part del globus s'havia inflat amb les operacions d'autocartera. Com que les empreses acumulaven cash i no veien que ampliar la seva producció era una inversió rendible, van destinar els diners a comprar les seves pròpies accions; unes operacions que, al seu torn, van permetre mantenir i incrementar el preu dels seus títols. Segons el banc de negocis Goldman Sachs, la xifra invertida ha ascendit en els últims tres anys a l'equivalent a 1,4 bilions de dòlars.

Però aquesta firma ja va advertir el desembre passat que notava una forta desacceleració en les compres d'accions per autocartera. El divendres 13 de desembre David Kostin, el principal estrateg de borsa de Goldman Sachs a Nova York, va escriure aquesta nota als clients:

"Una caiguda significativa de compres d'autocartera capgirarà dramàticament l'estructura oferta-demanda d'accions nord-americanes. La gran disminució de recompra conduirà probablement a un creixement més baix de la ràtio preu-benefici o PER i a una volatilitat més elevada".

En aquest context, les corporacions i fons d'inversió van decidir vendre per salvar beneficis en molts casos sobre els seus propis títols recomprats davant la baixa de les cotitzacions que s'acostava.

"Encara que els moviments borsaris no s'han de sobreestimar, la millor opció seria tancar les borses i una gran part del casino a Europa, i no reobrir fins que no es normalitzin les condicions. La volatilitat addicional i la incertesa que transmeten aquests circuits no són realment necessaris", escriu l'economista alemany Heiner Flassbeck.