Bons pressupostos, però compte amb la gestió!
ESCI- Universitat Pompeu FabraFinalment el govern de l’Estat ha aprovat uns pressupostos per a l’any 2021. Amb una mica de retard sobre el termini habitual, però no gaire. La música de les declaracions públiques és bona: fi de l’austeritat i polítiques compensatòries dels ingressos perduts per culpa de la pandèmia. És la nova ortodòxia, que no es discuteix. Ara toca gastar per lluitar contra una depressió causada per decisions públiques de salut pública. Cal compensar els afectats i fer-los sentir que la societat no està disposada a permetre que ningú quedi enrere per un impacte que ha estat completament extern i del qual ningú té la culpa. Hem d’assumir la desgràcia col·lectivament. Ja pagarem entre tots l’inevitable deute per unes despeses que no estan cobertes amb prou ingressos.
Encara no coneixem tota la lletra: l’anirem descobrint els pròxims dies. Segur que hi haurà grans discrepàncies però, a grans trets, la lletra estarà bé: gastar més. El que preocupa, i molt, és que hi hagi capacitat de gastar bé: a temps i adreçant la nova despesa a qui l’ha de rebre. Fins ara, les administracions públiques, especialment la central i la de la Seguretat Social, que són les protagonistes d’aquests pressupostos, han mostrat una alarmant incapacitat de gestionar la despesa extraordinària que han hagut d’assumir. Els ERTO es paguen amb molt retard, si es paguen, cosa que els fa perdre bona part de la utilitat; els ajuts directes no arriben; la renda mínima avança lentament. Tampoc es contracta més gent ni s’accepta el suport de les administracions autonòmiques.
La perspectiva de l’administració central gestionant els ajuts de Next Generation EU és molt preocupant. Les bones intencions dels pressupostos poden morir -ja estan morint- per incapacitat de gestió: manca de personal, complicació dels procediments, poca actualització de la formació, pocs mitjans, nul·la digitalització. Qualsevol canvi que motivi una modificació o increment de la gestió sol ser un fracàs. Els processos que ja funcionen -pensions, retribucions, subsidi d’atur- estan assegurats. El problema és la resta, que és justament el que ara cal fer, el que demana la societat i el que demana la UE. L’execució pressupostària serà el problema i la frustració.
