Zidane, el nou Guardiola? Un respecte
BarcelonaFlorentino Pérez, en la primera etapa com a president i després d’atrapar Figo amb un contracte parany, va fer una enquesta. Volia saber qui eren els jugadors desitjats per l’afició del Madrid. Van sortir, per aquest ordre, Zidane, Ronaldo i Beckham. Va fitxar el francès el 2001, el brasiler el 2002 i l’anglès el 2003. El Madrid del màrqueting i dels galàctics, però, no va tenir mai els resultats d’acord amb el potencial de la plantilla. Més enllà d’aixecar una Champions, el president patia el tic de nou ric d’anar despatxant entrenadors, sense saber què volia, més enllà de guanyar.
Zidane es va retirar del futbol al Madrid i, des del 2009, va passar a ser el conseller del president. Què vol dir? Per al jugador, un sou. Per al Madrid, un gerro. Una figura decorativa. Una icona del club que sempre queda bé ensenyar, aquí i allà encara que la seva timidesa i les evidents dificultats comunicatives en limitaven les aparicions. La prova que no sabien què fer amb Zidane la trobem en l’oferta que el Madrid va donar per escrit al pare de Neymar per, a la desesperada, intentar-lo arrabassar al Barça. En aquell 'powerpoint' de l’estiu del 2013, a part de molts milions, se li ensenyava la casa de la Moraleja amb un assistent 'full-time' per a la família, una assistenta per a la germana, pagar-li totes les despeses de seguretat, el compromís del suport de Casillas, Ramos o Cristiano, i també se li oferien els serveis de Zinedine Zidane com a “padrí” del jugador, que li faria de cicerone pel madridisme. Atès que Neymar, tossut, va voler jugar al Barça, Zizou es quedava sense encàrrec i, aleshores, el van col·locar d’ajudant d’Ancelotti, també amb la missió d’ajudar-lo a integrar-se en un vestidor i un entorn no gens fàcils. Ara, en aquest Zizou de tots els papers de l’auca, l’havien assegut a la banqueta del Castilla. Ningú no va pensar, però, que per fer d’entrenador calia un títol que Zidane no tenia. Tot i que la sanció va ser de tres mesos, fa l’efecte que tothom va fer els ulls grossos. Amb el filial blanc, els resultats han estat més que discrets.
Ell mateix, tan sols fa dos mesos, va reconèixer que estava massa verd per entrenar el Real. De cop i volta, però, amb la pressa per acomiadar Benítez abans del 15 de gener (per estalviar-se haver-li de pagar tres temporades senceres), Florentino ha obert el paraigua de Zidane. Si li vindrà gros o no el càrrec, només el temps i els resultats ho diran. El que sembla una heretgia, de totes totes, és que ja diguin que serà el seu Guardiola. Una anada d’olla similar a quan, la mateixa propaganda mediàtica, equiparava Robinho amb Messi. Valga’m Déu.
