Braithwaite dona sentit a la tossuderia de Koeman

BarcelonaUn pencaire satisfet. No seria el davanter més estètic del món. Tampoc el més hàbil, el que té més recursos o el més mediàtic. Admetem-ho: pocs culers tenien referències de Braithwaite abans que Ramon Planes se'l tragués de la màniga fa uns mesos per cobrir la baixa llarga de Dembélé. El danès jugava al Leganés quan el Barça el va triar en comptes d'Ángel, l'altre pencaire que aspirava a ser pedaç abans a mitja temporada. Braithwaite, transferible a l'estiu, va aguantar a l'equip i ara està aprofitant l'oportunitat. Porta quatre gols en tres titularitats en una setmana. Obstinació amb potes.

Cal fer un esforç per Depay? Veient com està jugant Braithwaite, que porta el 9 a l'esquena perquè no hi ha un ral a la caixa, cal preguntar-se si el Barça ha d'anar a buscar Depay al mercat d'hivern. Una, perquè és més prioritari gastar-se els pocs diners disponibles en un central malgrat l'agradable irrupció de Mingueza. I dues, perquè Depay, que acaba contracte a l'estiu, no és ariet pur. Braithwaite sí que ho és. I no només està arruïnant les intencions del davanter holandès, sinó que està donant sentit a la tossuderia de Koeman amb el 4-2-3-1. Amb ell de referència, les peces encaixen millor.

En to dandi. El moment dolç de Braithwaite està coincidint també amb la millor ratxa de Griezmann des que va fitxar pel Barça. El francès ha abandonat la funció fixadora, pot moure's amb més llibertat, amb Messi i sense ell, i ha marcat tres gols en tres partits seguits, cosa que no feia des de principis del 2019, quan encara jugava a l'Atlètic de Madrid. A més, els fa macos. Si contra l'Osasuna va foradar la xarxa amb un xut violentíssim des de la frontal, davant del Ferencváros va definir d'esperó, amb molta classe, la clàssica passada de Jordi Alba a l'àrea.

Blaugranes només al Camp Nou. Segur que hi ha desenes d'anglicismes acabats en -ing per explicar per què el Barça encara no ha jugat un sol partit fora de casa vestit amb els seus colors habituals. No obstant això, comença a fer-se pesat que l'equip no s'enfundi la samarreta blaugrana si no és al Camp Nou. En set desplaçaments entre Lliga i Champions, els jugadors anat de negre, rosa, verd turquesa i groc. Si ja costa reconèixer un Barça en què Dembélé porta (del revés) el braçalet de capità durant més de mitja hora, potser no sobraria pensar de tant en tant en l'essència d'un club que ha fet 121 anys.