A la porra amb el Mundial!
BarcelonaSi aquests dies, dinant de menú al bar de la cantonada, noteu que algú embogeix de cop, no us hi atabaleu massa. Segurament és que està celebrant que Corea del Sud ha marcat el 2-0 en l'últim minut del partit contra Suècia i s'acaba d'embutxacar més de 200 euros. O tot el contrari, potser està jurant en arameu per un gol del Senegal contra el Japó que li ha fotut la mariscada enlaire quan ja estava salivant.
Tradicionalment, el Mundial de futbol s'ha pogut mirar des de tres prismes diferents. Des de l'obsessió per l'anàlisi tècnic dels equips que hi participen, des del hooliganisme de qui només vol que guanyin els seus o des de la màxima indiferència perquè resulta que la selecció X no hi és representada –un relat que, sense ànim d'ofendre ningú, s'estén bastant per terres catalanes–. Però des de fa uns anys hi ha una quarta via, que és la passió que han desfermat les apostes. No la Quiniela clàssica de l'1,X,2, que ja fa mig segle que corre, ni la porra que es fa amb els col·legues de la feina o els amics. Sinó les apostes per internet. Les del mòbil a la mà. Les de l'ara i aquí. Ja són habituals durant la temporada, però s'accentua i s'exagera en aquests tornejos de l'estiu, amb partits cada dia i a cada hora.
Les apostes esportives són tot un món. Hi ha les més tradicionals, les que serveixen per vaticinar quina serà la selecció guanyadora. A una setmana vista, el Brasil és la favorita i qui hi aposti pot guanyar uns cinc euros per euro jugat. Després hi ha Alemanya, França i Espanya. I una mica més lluny, l'Argentina. I al final de tot, l'Aràbia Saudita i el Panamà, per les quals hom arribaria a cobrar fins a 1.000 euros per euro jugat. Mai no s'ha tret l'aigua clara de si aquestes apostes hi són per compromís o si únicament serveixen d'esquer per enganxar els molts que hi posen algun caler "per si de cas". I de pela en pela, es va fent bossa... Ah! I el màxim golejador final, on tant es pot votar per Griezmann, Messi i Neymar i endur-se uns deu eurets, com tirar-se a la piscina amb l'australià Mathew Leckie i guanyar-ne més de 500. No és pas que sigui mal jugador, simplement que costa d'imaginar que la seva selecció tingui gaire recorregut al torneig.
Aquí no s'acaba la cosa. També es pot apostar pel continent guanyador, el millor equip africà, el grup on hi haurà més gols, l'equip que aconseguirà més empats o les seleccions que seran últimes a la primera fase. Hi ha més diversitat d'apostes que averies anuals a la catenària d'un tren de rodalies.
Però, més enllà d'aquests vaticinis que es fan abans de començar, hi ha les apostes instantànies. Qui marcarà primer en el Rússia-Egipte, quan empatarà Nigèria contra Islàndia o quants gols faran a la segona part en el Panamà-Tunísia. Acostumen a ser les més frenètiques i també les més llamineres. Per això tothom recomana –encara que sigui amb la boca petita– apostar amb moderació. I posats a demanar, fer-ho amb el cap clar.