El Brexit futbolístic dels ‘pros’
La Premier League s’ha convertit en la competició futbolística per excel·lència en l’àmbit de lligues domèstiques. Tothom diu que és la lliga més emocionant, més oberta i més competida. Té els clubs més rics i potents d’Europa, si deixem de banda el Barça, el Madrid, la Juve, el Bayern i el PSG. Des de la temporada 2008-2009 el guanyador no ha repetit trofeu dos anys seguits. En pocs anys, gràcies a una excel·lent gestió empresarial de l’organisme que regula la competició, els diners i el seu atractiu l’han catapultat a situar-se com a referent mundial del futbol. Estadis plens cada setmana: 96,5% de les localitats de tota la temporada venudes amb un 46% dels fans per sota dels 35 anys i un preu mitjà de l’entrada de 31 lliures (35 euros): que algú en prengui nota. La Premier aconsegueix que el futbol anglès sigui el més vist del planeta, ja que arriba setmanalment a mil milions de cases de 188 països de tot el món. El lideratge en màrqueting i econòmic de la competició britànica implica un domini exagerat en el mercat de fitxatges.
La Premier League mou un 35% de la inversió total del futbol europeu, un de cada 3 euros se’l gasten els clubs britànics. Sis dels deu clubs amb més despesa neta de tot Europa l’estiu passat van ser anglesos, els quatre primers són habituals: els dos Manchester, Chelsea i Liverpool, a més de dos modestos acabats d’arribar com el Brighton&Hove i el Huddersfield. Fins aquí sembla tot molt positiu. Ara arriba l’altra cara de la moneda.
De les grans lligues, és la competició amb la mitjana d’edat més elevada dels jugadors: 27 anys. El 61,5% dels futbolistes que juguen de titulars habitualment a la lliga anglesa no són anglesos. Els d’entre 17 i 21 anys tan sols juguen el 5,6% dels minuts. El 81,3% dels minuts de la lliga els juguen els 11 titulars de cada club. ¿Aquestes estadístiques poden estar llastant l’equip nacional? ¿L’èxit de la Premier comportarà el fracàs dels anomenats pros?
La selecció nacional anglesa ha tingut uns resultats molt pobres en les competicions internacionals de seleccions absolutes els últims anys. Encara sembla més incomprensible si veiem que en totes les categories inferiors han aconseguit grans èxits en els campionats europeus i mundials, guanyant-ho pràcticament tot. ¿Deu ser que els joves no poden madurar i créixer a la Premier? L’èxit de la competició per equips sembla la ruïna del futur de l’equip nacional. ¿Rússia 2018, última oportunitat per al futbol anglès?