El Brexit i el futur de la UE
BarcelonaEl compromís d'última hora entre Londres i Brussel·les d'aquest 24 de desembre, just abans de Nadal, va posar fi a unes negociacions agòniques que han durat 10 mesos i que ja venien precedides de gairebé tres anys d'acords i desacords, amb canvis al 10 de Downing Street inclosos. El punt final al Brexit, que serà efectiu a partir de l'1 de gener tot i que caldrà el formalisme de l'aprovació als Parlaments dels 27 i a l'Eurocambra, prevista per a principis d'any, és una bona notícia perquè evita l'escenari caòtic del no-acord just en el pitjor moment de la pandèmia. Però, més enllà de la lletra petita de l'acord, el bon funcionament del qual dependrà en bona mesura de la bona voluntat de les dues parts, cal subratllar l'èxit que suposa que la UE hagi sabut mantenir una posició negociadora unitària al llarg d'aquests quatre anys, representada per la figura de Michel Barnier, i hagi evitat el perill que cada estat busqués acords bilaterals a la carta.
Així doncs, la UE en surt reforçada des del punt de vista polític i comercial, ja que no ha hagut de fer grans concessions per suportar el pols que li ha plantejat Boris Johnson l'últim any. Johnson havia flirtejat amb la idea d'un no-acord per enfortir la seva posició, però la imatge d'aquests dies de milers de camions atrapats a la frontera de Dover i el perill de desabastiment que s'albirava han donat l'impuls final a les negociacions. Ha quedat clar que, en cas de no-acord, qui hi tenia més a perdre era la Gran Bretanya.
A partir d'ara caldrà vigilar que l'acord es compleixi i que les empreses britàniques no ho aprofitin per fer competència deslleial, ja que tindran lliure accés al mercat europeu sense quotes ni aranzels, això sí, amb l'obligatorietat de mantenir els estàndards laborals i mediambientals fixats per la UE. Aquest és el punt clau de l'acord, ja que implica que Londres no podrà suavitzar aquestes polítiques (tal com defensaven els brexiters) per fer més competitiva la seva economia.
Pel que fa a la UE, a partir del 2021 comença una nova etapa post-Brexit en què caldrà abordar d'una vegada per totes com fer un salt de qualitat en el projecte europeu. Els anglesos exercien fins ara de fre al projecte, ja que sempre van recelar de qualsevol cessió de sobirania. El problema per a la UE és que, amb la Gran Bretanya fora, ara té els altres frens, en concret els governs nacionalistes i ultraconservadors de països de l'Est com ara Hongria i Polònia. Brussel·les ha de trobar la manera d'avançar en la integració política, econòmica i social i esquivar els vetos d'aquests governs.
No hi ha dubte que el fet de funcionar encara més com un club d'estats que no com una veritable unió amb 500 milions de ciutadans europeus dificulta aquest objectiu, i existeix un perill real que el projecte quedi estancat i a la deriva, presoner, d'una banda, dels nacionalismes d'estat i, de l'altra, de l'opacitat burocràtica de Brussel·les. Si aquest escenari es combina amb una Gran Bretanya puixant fora d'Europa, el futur de la UE estarà en entredit.