Bridges, Lebowski i El Nota

Són atzaroses les travesses per Twitter. Navegues per aigües tèrboles, detectes cinisme, insult, mentida i notables cotes d’indecència. Veus notícies interessants, i moltes, la gran majoria, d’interessades. Hi ha vídeos poca-soltes i vídeos que, depenent de l’exigència que tinguis, et poden alegrar el dia. L’altre dia vaig topar amb un d’aquests vídeos. Hi apareixen Jeff Bridges i John Goodman, que ja fa més de vint anys -vint anys!- van protagonitzar El gran Lebowski, dels germans Coen, un film que gairebé de seguida es va convertir en objecte de culte per a quantitat de cinèfils i no cinèfils que estimen la seva personalitat descreguda i lúcida i que encara estimen més el seu protagonista, El Nota, interpretat per un genial Bridges.

Doncs bé, al vídeo en qüestió veiem els dos actors dalt d’un escenari a punt per fer un xou durant l’acte d’inauguració d’una estrella del Passeig de la Fama de Los Angeles. Bridges obre la bossa que du Goodman, treu un jersei jaqueta i se’l posa entre l’aclamació del respectable. És l’inconfusible jersei jaqueta que porta posat El Nota durant tota la pel·lícula. Els que el coneixen bé saben que s’estima aquell personatge com pocs en la seva llarga i extraordinària carrera. Quin detall tan bonic amb Goodman -l’estrella de la fama era per a ell- i amb els seus fans! Diuen també que Bridges és l’antidivisme personificat, que sempre està de bon humor i a punt per atendre a tothom qui se li acosta. Ho recordo bé del cop que el vaig entrevistar en un ja llunyà 2005. Responia amb gust i ganes a totes les preguntes, se’l veia cansat però no ho mostrava, cap desgana, total entusiasme amb aquell jove periodista amb qui conversava durant un escàs quart d’hora i a qui segurament no tornaria a veure mai més.

El gran Lebowski no va ser cap èxit quan es va estrenar. El pas del temps no ha fet sinó anar-li a favor. A Nova York hi ha una botiga monotemàtica que hi està dedicada. Expliquen que un dia Jeff Bridges hi va anar. Es va entusiasmar de tal manera que va signar tots els autògrafs del món i s’hi va gastar uns quants centenars de dòlars. Quin tipus tan sensacional!