Brussel·les amenaça amb fragmentar els gegants tecnològics si vulneren la competència

Brussel·lesLa Comissió Europea marca territori davant les grans tecnològiques. Aquest dimarts ha presentat les dues esperades propostes legislatives que pretenen estrènyer el control sobre un sector majoritàriament nord-americà que fa anar de bòlit el departament de la competència de la Comissió, dirigit per la danesa Margrethe Vestager. Brussel·les vol fixar un marc legal estricte que li permeti poder obligar els gegants tecnològics a retirar continguts il·legals, cedir dades a les autoritats, sancionar-les amb fins a un 10% dels seus ingressos globals i, fins i tot, a fragmentar-les. És a dir, forçar-les a vendre's part del negoci (venent-ne unitats, drets o marques) si abusen de la seva posició dominant en el mercat i dificulten la competència.

Aquesta és la voluntat inicial de l'executiu comunitari, però a partir d'ara caldrà negociar-ho amb l'Eurocambra i els governs en un llarg procés que pot incloure molts canvis. Es preveu un debat intens a l'Eurocambra, també entre els govers de la UE, entre els quals hi ha països com Irlanda o Països Baixos, que els ofereixen marcs fiscals més favorables per atreure'n la seu.

La mesura aprovada per la Comissió té dues branques. D'una banda hi ha la Llei de Mercats Digitals, que es vol centrar en la vulneració de les lleis de competència, és dir, en evitar que hi hagi empreses que abusin de la posició de poder actuant de manera monopolística. Vestager fa anys que lluita contra aquesta mena de pràctiques d'empreses com Apple, Google i Amazon, però les lleis actuals (antigues en comparació amb la ràpida evolució del sector) li compliquen molt la feina.

Per exemple, Brussel·les ja ha sancionat tres vegades Google i té obertes diverses investigacions contra Amazon i també contra Apple. El poder de totes aquestes companyies a Europa el demostra, per exemple, la caiguda massiva dels serveis de Google aquesta setmana, que va complicar la feina a milions de persones durant una estona. Per això vol dotar-se d'un marc legal actualitzat i més potent que, a més, posi fre a les actuacions d'unes companyies que semblen incontrolables per les autoritats (tant estatals com mundials).

Aquest mecanisme afectarà totes les empreses, però està especialment pensat per a les empreses més grans, aquelles que tenen més de 45 milions d'usuaris (10% de la població de la UE), considerades sistèmiques. Per exemple, són Amazon o Google que són al mateix temps anunciants i taulell d'anuncis (de serveis o d'aplicacions de mòbil). La UE els considerarà "guardians" del mercat perquè tenen "una responsabilitat extra". Aquestes empreses, doncs, estaran obligades a garantir l'accés de terceres parts als seus serveis, a permetre que altres empreses puguin publicitar-se a la seva plataforma amb accés a les eines d'anàlisi.

Justament per abusar d'aquest rol i impedir l'accés a informació privilegiada o perjudicar els seus anunciats és que Brussel·les ha obert investigacions a Amazon o Apple de qui sospita que abusen de posició dominant en la venda de producctes o d'aplicacinos de mòbil.

Fonts comunitàries aclareixen que és una normativa "paral·lela" a l'actual legislació de competència. Servirà per reforçar un marc legal que s'ha provat insuficient. Implicaria, doncs, una nova eina d'investigació per detectar comportaments monopolístics entre les plataformes, amb multes de fins al 10% de la seva facturació global. Per fer-nos-en una idea, Apple va facturar 233.000 milions d'euros el 2019. Una sanció del 10% suposaria 23.000 milions d'euros. Aquestes empreses no només estan sota la lupa a Europa, sinó que recentment també als EUA les autoritats han portat Facebook als tribunals en un intent de fer-li dividir el negoci i que es desfaci de WhatsApp i Instagram.

Transparència i protecció de dades

La segona branca és la Llei de Serveis Digitals. La transparència és l'altra gran assignatura pendent de reguladors i autoritats davant els plataformes tecnològiques. La Comissió Europea vol que les plataformes siguin més responsables dels seus continguts. Aquest és un dels fronts legals més polèmics, perquè topa amb l'oposició dels que rebutgen controlar els continguts a la xarxa i avisen del perill de la censura. En aquest cas, les empreses poden enfrontar-se a sancions de fins a un 6% de la seva facturació anual si no donen prou informació a les autoritats, per exemple.

Així doncs, es busca també poder retirar contingut que es consideri una amenaça terrorista o d'altres tipus que pugui ser considerat discriminatori, no autoritzat per qüestions de dret d'autor o privat. Les empreses que s'hi neguin podrien ser sancionades. També està previst exigir més transparència a les empreses de cara als usuaris, perquè sàpiguen què es vol fer amb les dades que cedeixen o sobre la publicitat que reben.