Brussel·les pressiona per tenir un certificat europeu de vacunació i un 70% de la població immunitzada a l'estiu

Brussel·lesLa campanya de vacunació a la Unió Europea no va prou de pressa. Si fins ara líders europeus com les primeres ministres de Dinamarca i Finlàndia, Mette Frederiksen i Sanna Marin, havien demanat per escrit a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que premés l'accelerador, aquest dimarts l'executiu comunitari ha recollit la petició i ha demanat formalment a tots els governs de la UE que es comprometin a vacunar el 70% de la població adulta abans de l'estiu. És un missatge clar de cara a la reunió per videoconferència que els Vint-i-set tenen aquest dijous amb el covid com a única preocupació de l'agenda i en què també es parlarà de la creació d'un certificat de vacunació europeu que la Comissió veu amb bons ulls.

Brussel·les demana que com a mínim un 80% de la població de més de 80 anys i el 80% del personal sanitari hagi sigut vacunat al març, i es compromet a posar a disposició dels governs tot el seu "potencial" i el de l'Agència Europea del Medicament. "Hem d'accelerar la campanya de vacunació", ha dit el comissari Margaritis Schinas. "Aquests objectius són assumibles", ha afegit la comissària de Salut, Stella Kyriakides. L'executiu va admetre que en l'arrencada de la campanya de la vacunació no havien arribat prou dosis de les primeres vacunes, les de Moderna i les de Pfizer, actualment autoritzades a Europa. A més, Pfizer va tenir problemes de distribució i va ajornar l'entrega d'algunes dosis a països com Espanya.

Així, la Comissió es compromet a posar totes les eines a disposició dels estats per accelerar el procés, fent d'intermediària amb les farmacèutiques i també amb la licitació conjunta de l'equipament mèdic necessari per a la campanya, però no concreta gaire més sobre com s'ho han de fer els estats per accelerar-la. Brussel·les detecta diferències considerables en la velocitat de vacunació entre països. De fet, segons les dades que recull el think tank Bruegel, Alemanya, Itàlia i Espanya són els països que més gent han immunitzat, però amb percentatges de població inferiors a l'1%.

Certificats de vacunació, no passaports

Al mateix temps, la Comissió ha entrat de ple en el debat sobre la creació d'un certificat de vacunació. El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, el va proposar també per carta a Von der Leyen i, malgrat que alguns governs s'hi han mostrat en desacord, Brussel·les ha decidit treballar per posar-lo en marxa abans de finals de mes. Segons ha explicat Schinas, la Comissió considera que han de ser certificats "mèdics" europeus, que siguin reconeguts per tots els estats membres, però en cap cas "passaports" que donin facilitats per viatjar o tenir accés preferencial a certs serveis com reclama justament Grècia. Alguns països consideren que seria discriminatori per a aquella part de la ciutadania que encara no ha tingut l'oportunitat de vacunar-se. Segons Schinas, cal que primer s'hagi vacunat un percentatge suficient de la població.

L'altra gran preocupació de la Comissió és que davant les noves soques de coronavirus que ara com ara s'ha comprovat que són més contagioses que la primera, els governs europeus tornin a tancar fronteres i restringir viatges. Schinas ha valorat que les prohibicions de viatges o suspensions de vols "no estan justificades" i són molt "disruptives". Brussel·les s'ha mostrat contrària des del principi de la pandèmia a tancar fronteres per les conseqüències que té sobre l'espai Schengen i la llibertat de moviment de persones, béns i serveis.

Falta de transparència

Malgrat que Brussel·les ha rebut elogis per l'esforç i la rapidesa a l'hora de centralitzar la compra i l'autorització de vacunes contra el covid, també ha hagut d'entomar crítiques per la falta de transparència a l'hora d'explicar les negociacions i les condicions pactades amb les farmacèutiques. Aquest dimarts a l'Eurocambra la comissària de Salut, Stella Kyriakides, ha rebut crítiques d'uns quants europarlamentaris. Només CureVac, una de les farmacèutiques amb qui hi ha un preacord per adquirir més de 200 milions de vacunes, ha accedit a publicar el contracte i de manera parcial. Fins avui els eurodiputats podien veure'l de manera restringida en una sala de lectura tancada i sense poder-ne fer fotografies.

Arran de les crítiques, la Comissió l'ha fet públic però censurant les parts que l'empresa no volia que es difonguessin i que són justament les que fan referència als costos del finançament i de les dosis, el calendari de distribució i les possibles indemnitzacions. A la part que es pot llegir del contracte queda clar que són els governs els que hauran de pagar les indemnitzacions si hi ha problemes amb l'ús de la vacuna, però les condicions clau estan censurades.

L'eurodiputat socialista Nicolás González Casares, que va poder consultar el contracte sota les condicions de confidencialitat fixades per la Comissió, ha mostrat malestar per la manera com Brussel·les ha fet públic finalment el text, i ha recordat que era només un dels sis contractes firmats per la Comissió. "La part d'informació que falta té més importància qualitativa que quantitativa i imagino que si es fan públics la resta de contractes també aniran en la mateixa línia", ha dit González Casares a l'ARA.

I el mateix recorda l'europarlamentària de Ciutadans Soraya Rodríguez: "Ni tan sols veiem un contracte formalitzat, perquè el de CureVac és un precontracte amb una empresa que ni tan sols té la vacuna autoritzada", ha afirmat a l'ARA. Els dos parlamentaris exigeixen més transparència. "Em preocupa que estiguem parlant de l'opacitat dels contractes, perquè aquest debat alimenta els discursos negacionistes i les teories conspiratòries", s'ha lamentat Rodríguez.