Erdogan exigeix des de Brussel·les suport incondicional en la guerra de Síria

Brussel·lesAmb el tràfec diplomàtic propi dels passadissos de Brussel·les, els líders de la Comissió Europea, el Consell Europeu i de l'OTAN han rebut aquest dilluns el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que fa una setmana va complir les seves amenaces d'obrir la frontera per als 3,7 milions de persones refugiades en el seu territori que fugen de la guerra de Síria i altres zones de guerra i que volen trepitjar Europa. Però darrere de la diplomàcia hi havia el xantatge que Brussel·les va posar en safata a Ankara quan el 2016 va signar un acord pel qual Turquia impedeix que aquestes persones arribin a fronteres europees a canvi de 6.000 milions. Ara Erdogan demana més, i no només diners, i per això pressiona la UE, que ha avalat la repressió exercida per Grècia. Què vol? Ho ha dit clarament aquest dilluns després de reunir-se amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg: "Que els aliats mostrin la seva solidaritat sense condicionalitat política" en la guerra de Síria.

Erdogan ha jugat aquesta carta després de l'escalada de tensió a la zona d'Idlib, on el 27 de febrer, en un atac aeri de les forces del govern sirià, que té el suport de Rússia i l'Iran, van morir 33 soldats turcs. Erdogan va anunciar immediatament que obriria les fronteres amb l'objectiu d'aconseguir suport dels aliats de l'OTAN i la UE. El president turc ha exigit "suport immediat" perquè reivindica els "grans sacrificis" que ha fet Turquia, "l'únic país de l'OTAN que s'ha enfrontat al Daesh i que acull 3,7 milions de refugiats sirians". En resposta, Stoltenberg li ha refermat el seu suport i li ha reconegut els sacrificis, però no ha anunciat res nou, simplement ha recordat a Erdogan que l'OTAN ja ha invertit 5.000 milions de dòlars en recursos militars a Turquia.

Però Turquia també vol més diners d'una Unió que té congelada la seva entrada al club malgrat haver estat disposada a pactar el 2016 el pagament de 6.000 milions d'euros i la revisió d'alguns capítols de les negociacions d'adhesió. Erdogan aprofita per elevar les condicions davant una UE que quatre anys després no ha estat capaç de pactar una política migratòria i d'asil. D'aquí la referència velada a Grècia en les breus declaracions del primer ministre turc: "Un país veí apunta contra Turquia com a responsable de la immigració irregular, però nosaltres no permetrem que aquest país faci servir la UE i la situació actual per aconseguir guanys injustos". El govern conservador grec ha respost a l'obertura de fronteres per part d'Ankara amb força i violència contra les persones migrants i refugiades i amb la suspensió del dret d'asil. I Brussel·les i els Vint-i-set han fet pinya amb Grècia, enviant-li reforços, finançament extra per atendre refugiats i fins i tot justificant les vulneracions de drets fonamentals escudant-se en "l'excepcionalitat de la situació".

Només cinc estats s'ofereixen a acollir menors no acompanyats

Brussel·les es reivindica "més preparada" que el 2015 per fer front a una crisi migratòria, però també vol demostrar que no actuarà "sota pressió", per això no han volgut parlar de diners encara, malgrat admetre que hi està disposada. De moment, però, de la trobada d'aquest dilluns, Erdogan en va marxar gairebé sense donar temps als treballadors de protocol de preparar-li la sortida i sense fer declaracions. Per contra, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, Charles Michel, van oferir una roda de premsa en què van anunciar que, per ara, només s'ha acordat que l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, efectuï una revisió del nivell de compliment de l'acord del 2016 juntament amb el ministre d'Exteriors turc. Brussel·les defensa que abans de donar més diners Turquia ha de tornar a complir l'acord i, sobretot, que encara hi ha part dels diners compromesos per l'acord del 2016 que no s'han pagat. Turquia, en canvi, creu que la UE va massa lenta i que no n'hi ha prou. S'obre un nou procés de "diàleg", segons ha dit Michel, en què es revisarà aquest acord, i obre així la porta a introduir-hi noves condicions, per exemple. Però Brussel·les primer vol que Erdogan torni a tancar les fronteres.

Tot plegat el dia que Ursula von der Leyen complia 100 dies de mandat. La presidenta ha hagut de comparèixer dues vegades davant la premsa i ha rebaixat visiblement el to quan ha estat preguntada per l'aval de la UE a la mà dura de Grècia contra persones migrants i refugiades. Von der Leyen ha repetit que "la violència desproporcionada es inacceptable" i que la "protecció de les fronteres" ha d'anar lligada del respecte als drets fonamentals, també el dret a demanar asil. A més, també ha anunciat que cinc dels 27 estats de la UE (Portugal, Finlàndia, Luxemburg, França i Alemanya) s'han ofert a acollir menors no acompanyats atrapats a Grècia. De moment, però, no hi ha xifres. Alemanya ha parlat de 1.500 persones però la realitat és que només a Lesbos (on s'ha detectat el primer cas de coronavirus) hi ha prop de 20.000 persones vivint en condicions deplorables. Per això, també la mateixa Von der Leyen ha reconegut en el balanç dels 100 dies de mandat que aquesta no és una solució a llarg termini i que un dels seus reptes és aconseguir un acord europeu en política migratòria i d'asil.