Brussel·les recomana no començar el desconfinament si l'expansió del covid-19 no s'ha estabilitzat prou

Brussel·lesLa tornada a la normalitat serà "molt llarga" i molt gradual, però cal basar-la en uns criteris científics i socials clars que evitin rebrots i que també evitin "friccions polítiques" entre estats de la Unió Europea. Aquest ha sigut el missatge enviat aquest dimecres per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que finalment ha presentat la guia de recomanacions de Brussel·les per al desconfinament, juntament amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, com a prova de la participació dels diferents estats europeus, quan en realitat ja s'ha començat sense coordinar criteris i mesures. Von der Leyen pretenia presentar-lo la setmana anterior, però diverses capitals es van queixar que no se les havia tingut en compte i finalment el document s'ha fet públic aquest dimecres, quan ja hi ha estats com Dinamarca, Àustria, la República Txeca o Polònia que ja havien anunciat les primeres mesures o el primer calendari de desconfinament. També Alemanya i Bèlgica han anunciat canvis aquest mateix dimecres. I abans que continuï l'allau d'anuncis individuals, però, Brussel·les demana garantir que s'ha estabilitzat l'expansió de la malaltia, tenir capacitat per fer tests a gran escala i marge de maniobra als sistemes sanitaris per si hi ha nous rebrots.

És un full de ruta amb criteris bàsics que els governs haurien de tenir en compte, però no és un calendari ni busca homogeneïtzar la tornada a la normalitat arreu d'Europa perquè països, regions i fins i tot ciutats es troben en diferents estadis de la pandèmia. Per això, Von der Leyen ha insistit que "no és un senyal que ja es pot començar el desconfinament avui mateix", ans al contrari. La Comissió fixa tres criteris bàsics:

1. Epidemiològic: Brussel·les recomana no aixecar el confinament si no hi ha hagut una estabilització de l'expansió de la malaltia durant prou temps. No es concreta d'una manera numèrica aquest criteri, però es deixa clar que "les dades recollides sobre l'expansió de la malaltia han de mostrar una reducció significativa i estable per a un període sostingut de temps". I apunta a la reducció del nombre d'infeccions, d'hospitalitzacions i de pacients en cures intensives.
2. La capacitat suficient del sistema sanitari: En aquest sentit apunta, per exemple, a tenir en compte la taxa d'ocupació de les UCI, el nombre de llits lliures, l'accés a productes de protecció, prou personal sanitari... Aquest criteri és "essencial per indicar que els diferents sistemes nacionals poden gestionar futurs increments dels casos després de l'inici del desconfinament, recordant que, a més, s'hauran de reprendre totes les operacions o tractaments ajornats per la crisi actual.
3. La capacitat de control: Brussel·les reitera el que l'OMS no deixa de demanar, que és vital tenir capacitat de fer tests a gran escala per controlar el desconfinament i evitar nous brots o localitzar-los ràpidament.

Poques hores després d'aquest anunci Alemanya i Bèlgica anunciaven precisament que s'allargava el fins el 3 de maig confinament perquè no es considera estabilitzada la pandèmia però es fixaven algunes dates per començar a relaxar mesures. Per exemple, a Bèlgica es podran reobrir botigues de jardineria, vivers i botigues de bricolatge, perquè es considera que comença l'època de l'any en què tenien més feina. També es permetran visites a llars de persones grans d'un sol membre de la família i a partir del maig es començaran a concretar d'altres mesures. Berlín d'altra banda ha anunciat que es començaran a reobrir escoles a partir del 4 de maig de manera gradual (queda per decidir per on es comença) i també gradualment es podran reobrir petits comerços. Com a Bèlgica, no es preveu que es puguin reprendre grans esdeveniments ni tampoc el futbol fins a finals d'agost. A més, s'ha recomanat l'ús de mascareta.

La vacuna pot trigar un any

El full de ruta deixa clar que l'aixecament de confinament no implica aturar el virus, sinó que el virus continuarà circulant i que, per tant, "una gradual relaxació del confinament comportarà inevitablement un augment dels nous casos". Per això recalca que caldrà un control constant de la situació i estar preparats per reintroduir mesures si és necessari. "És evident que les societats hauran de conviure amb el virus fins que arribi una vacuna o un tractament", avisa el text. I, en aquest sentit, malgrat que la mateixa presidenta Von der Leyen va arribar a afirmar que hi havia la possibilitat de tenir una vacuna llesta a la tardor, l'Agència Europea del Medicament estima que es trigarà un any en tenir-la a punt per a una àmplia distribució, segons el mateix document.

Els riscos de la descoordinació

Per tot plegat, els tècnics de la Comissió avisen que les dades s'han de recollir en temps real, de manera harmonitzada i coordinada perquè puguin ser comparades a l'hora de predir l'avaluació de la pandèmia i poder mesurar-ne la magnitud. La coordinació entre estats de la UE que reclama Brussel·les busca evitar friccions i problemes polítics entre estats. Von der Leyen ha posat d'exemple una situació en què un estat membre aixequi les restriccions de moviments a les fronteres si no està en una fase similar de la pandèmia que el país veí. Els ciutadans podrien travessar les fronteres per aprofitar-se, per exemple, d'un context de confinament més lax al país veí, on hi hagués per exemple bars o cafeteries oberts, i això podria descontrolar la pandèmia.

En aquest sentit, la preocupació de Brussel·les sempre ha sigut el manteniment del mercat únic, que és juntament amb la lliure circulació de persones, la fita més preuada de la Unió Europea i l'espai Schengen i que s'ha vist trencat per primera vegada amb la introducció de restriccions a totes les fronteres. La Comissió s'ha esforçat per garantir que no hi hagi problemes de desabastiment amb l'obligació d'establir carrils ràpids de circulació per a mercaderies bàsiques i equipament sanitari. En aquest sentit, reclama de nou coordinació màxima a l'hora d'aixecar les restriccions i els controls fronterers i d'introduir mesures preventives. Per exemple, Bèlgica i Alemanya, dos països fronterers han anunciat justament aquest dimecres que allarguen la situació actual de mesures de confinament fins el 3 de maig, També es deixa per a una segona fase la reobertura de fronteres exteriors o l'arribada de viatgers de fora de la UE.

Substituir mesures restrictives com l'estat d'emergència

L'enfocament global del full de ruta se centra en la progressió de les mesures. Per exemple, es fa referència a una tornada a la feina gradual, protegint els més vulnerables primer, mantenir la quarantena per als casos positius, començar a nivell local i regional i després aprovar mesures en un àmbit geogràfic més ampli o tornar a permetre agrupaments de persones començant per escoles i universitats i acabant finalment per esdeveniments massius. La Comissió, que ha enviat senyals d'alarma davant les mesures restrictives impulsades pel govern hongarès aprofitant l'estat d'alarma, també demana que aquestes mesures que donen poders excepcionals als estats se substitueixin per intervencions més focalitzades. "Això assegurarà el compliment dels principis democràtics i de transparència de les mesures preses i també el respecte als drets fonamentals i l'estat de dret.