L’home més ric de la Xina s’equivoca

Jack Ma, l’home més ric de la Xina i fundador de l’empresa de comerç electrònic Alibaba, és un gran fan del sobreesforç laboral. Fa pocs dies va elogiar la pràctica del 996, és a dir, l’aplicació d’una jornada laboral de 12 hores –de les 9 del matí a les 9 del vespre–, sis dies a la setmana. “No és cap problema”, va dir en un blog, i fins i tot ho va qualificar de “benedicció”.

La reacció d’altres xinesos va ser ràpida. “Si totes les empreses apliquen un horari 996 ningú tindrà fills”, va argumentar algú a la mateixa plataforma. “¿Heu pensat mai en les persones grans que necessiten atenció a casa o en els nens que necessiten companyia?” Fins i tot hi va haver una reacció dels mitjans de comunicació públics de la Xina, que van recordar: “L’aplicació obligatòria de la recepta laboral del 996 no només reflecteix l’arrogància dels directius de les empreses, sinó que a més és injusta i poc pràctica”.

De directius que pensen com Ma se’n poden trobar arreu del món. Als Estats Units, Elon Musk, cofundador de Tesla, ha argumentat que “ningú ha canviat mai el món fent 40 hores setmanals”. Pel que sembla, Uber utilitzava internament el lema “Treballa més intel·ligentment, més a fons i més hores”. (Ara només és “més intel·ligentment” i “més a fons”.) L’empresa també ha catalogat les segones feines com una manera molt intel·ligent de tenir un sobresou. WeWork decora els espais de treball compartit amb frases com “No t’aturis quan estiguis cansat, atura’t quan acabis”. Altres gurus tècnics i empresarials intenten vendre’ns “el glamur de l’esforç”.

La veritat és que s’equivoquen tots. No hi ha dubte que els treballadors, quan es veuen obligats a fer moltes més hores del compte, pateixen. Però les empreses també se’n ressenten. Ningú obté cap benefici de persones que arriben fins al límit de l’esgotament.

Una de les raons per les quals Ma va dir que dona suport al model del 996 és que les persones que dediquen més temps a la feina obtenen la “recompensa de treballar a fons”. Però sembla que el que no poden esperar són recompenses monetàries: segons una investigació d’un grup de professors d’universitat, treballar més hores que algú altre a la mateixa feina no et permet guanyar més diners; al contrari, et porta a una reducció de l’1% del salari. En la mateixa línia, un altre estudi va revelar que a partir de les 40 hores setmanals els beneficis econòmics que suposa treballar més hores no són gens clars. Paradoxalment, els esforços laborals excessius fins i tot s’han vinculat amb uns resultats pitjors en la carrera professional.

El Centre per al Control i la Prevenció de Malalties també ha advertit que fer hores extres comporta una salut més precària, incloent-hi augment de pes, més consum d’alcohol i tabac i un increment de lesions, malalties i fins i tot de l’índex de mortalitat. Els investigadors han conclòs que el treball excessiu està relacionat amb un risc més alt de tenir cardiopaties i vessaments cerebrals.

En el text que va publicar al blog, Ma va arribar a afirmar que els que no estiguin disposats a fer tantes hores no cal que sol·licitin un lloc de treball a Alibaba: s’estaran tirant pedres a la pròpia teulada.

La feina extra que una persona pot fer a base de, senzillament, passar més temps al lloc de treball té un sostre. Un cop superades les 48 hores setmanals, la producció d’un treballador disminueix bruscament, segons un economista de Stanford. Altres investigacions donen suport a aquesta conclusió. Tot i que amb un sobreesforç hi ha potser una primera explosió d’activitat, les persones que treballen més de 55 hores a la setmana rendeixen menys que les que se’n tornen a casa a una hora normal i descansen.

Hi ha altres costos per als empresaris. Segons un altre informe, un centre d’atenció a la gent gran de Suècia que va aplicar una jornada laboral de sis hores va concloure que els infermers i infermeres feien menys dies de baixa i eren més productius. Els treballadors fatigats van costar als empresaris 100.000 milions de dòlars en pèrdues de productivitat.

Sembla que els líders empresarials han oblidat les lliçons que els ha ensenyat l’experiència: uns horaris laborals més humans beneficien tant els empleats com els mateixos empresaris. Potser a la Xina s’aplica el model 996, però la situació als Estats Units no és gaire millor. Gairebé un terç dels nord-americans treballem 45 hores o més a la setmana, mentre que n’hi ha prop de 10 milions que en treballen 60 o més. La mitjana europea oscil·la entre un 7% i un 19% menys.

Les polítiques dirigides a evitar les hores extres poden ajudar-nos a tornar a un món en què tothom faci més treballant menys. Els líders empresarials com ara Jack Ma també haurien de començar a canviar de mentalitat. Enaltir els que sacrifiquen gairebé totes les seves hores d’activitat a l’altar laboral és nociu per a tothom, des de l’executiu fins al conserge.