Buscant el discret encant dels rètols antics

BARCELONA“Tot va començar per casualitat un dia del 2014, camí de la feina. Em vaig fixar en un cartell en una façana de fusta que estava molt deteriorada i li vaig fer una foto amb el mòbil”. Així explica Alberto Álvaro com va començar el seu projecte Reliquias de Madrid, una recopilació d’imatges de cartells de botigues i establiments comercials antics que penja i compila a Instagram. Un retrat col·lectiu del que ell resumeix com “el Madrid de sempre vist a través dels seus comerços de tota la vida”. Álvaro, que no es dedica al disseny –treballa en un despatx d’advocats–, sí que es reconeix com a “fotògraf aficionat” i “molt observador” i per això en els seus passejos pel centre de Madrid va començar a fixar-se en els rètols de les botigues antigues “de tota la vida”, diu, “des dels clàssics centenaris fins a les merceries de barri més modestes”, explica. A Álvaro li agraden els cartells “artesans”, però també fotografia i penja els que estan més vells, fets malbé o deteriorats “perquè ensenyen el pas del temps i la decadència del comerç de proximitat, que també és la nostra”, diu.

El seu és un dels molts comptes que hi ha a les xarxes socials en què es classifiquen, es mostren i en certa manera es cataloguen els centenars de cartells antics que decoren les parets de les nostres ciutats, molts dels quals desapareixen sense pietat, escombrats per cartells nous –de grans marques o negocis nous–, de manera que s'esborra la història estètica de les parets.

“Les xarxes socials són un bon lloc per fer aquesta tasca perquè entres en contacte amb persones que comparteixen la mateixa inquietud i això dona peu a diverses col·laboracions”, diu Álvaro. “Som uns quants que fem això, alguns amb una mirada molt similar, altres amb una visió diferent, però tots amb un profund respecte pel patrimoni gràfic de les nostres ciutats”, resumeix.

Rètols de Barcelona

També per casualitat, “una mica sense plantejar-m’ho”, Ricard Marfà, dissenyador gràfic del Diari ARA, va començar a fixar-se en els cartells antics i els elements gràfics d’època que poblen Barcelona. “M’agradaven molt i vaig començar a fer-los fotos i penjar-les al meu compte personal d’Instagram, fins que vaig veure que despertaven molt interès i vaig obrir un compte específic per aquests temes”. El resultats és Rètols Ròtuls, on aglutina centenars d’imatges de cartells antics. “Els rètols són el que donen identitat a una ciutat, parlen d’una manera de ser, perquè cada ciutat en té de diferents i et diuen molt de la gent que hi viu, el seu tarannà i els seus comerços”, explica. Per a Marfà, són part del patrimoni de cada lloc. A ell els cartells que més li agraden i que més apareixen al seu compte són “els que donen personalitat a un carrer”. No necessàriament són els més bonics, però “sí que són els que donen identitat i personalitat, ja sigui pel color, la forma, el relleu o la tipografia..., aquells que veus que no estan fets en sèrie, que estan pensats”, diu. Al seu compte hi penja des de cartells molt antics, que poden tenir 100 anys o més, fins a rètols dels anys 80, i així mostra l’evolució estilística i de la cultura visual de la ciutat. Marfà reconeix que el que fa és una mena de “col·leccionisme personal” que li ha permès descobrir tresors amagats a les parets que fins ara no coneixia. “Ara miro molt més cap a les façanes, em fixo més en la ciutat quan camino, i he descobert cartells que no havia vist en llocs per on havia passat moltíssimes vegades”.

A Barcelona, un dels grans referents pel que fa a la recopilació de cartells antics és el llibre 'Barcelona gràfica', d’America Sanchez, editat el 2005 per Gustavo Gili i que recopila fotografies de 1.834 peces de gràfica urbana de la capitat catalana, des de rètols comercials fins a números de portals passant per pictogrames o decoracions que hi ha per tota la ciutat.

I, també a la capital catalana, el Museu del Disseny de Barcelona té alguns rètols comercials -pocs- com el de la històrica llibreria Áncora y Delfín, fet amb la tipografia corporativa d'aquest establiment i realitzat als anys 50 per l’interiorista alemany Erwin Bechtold.

Un altre compte destacat dels que hi ha xarxes és ZGZ Letters, que es dedica a recopilar cartells antics de Saragossa. Jairo Abella és un dels seus creadors i explica que “vam decidir crear aquest projecte perquè passejant per la ciutat vèiem tot sovint rètols de comerços antics que tenien molt d’encant però que el negoci tancava o passava a unes altres mans, i aleshores el cartell desapareixia o el destruïen”, explica. Abella creu que “és una pena que aquest llegat cultural i aquest patrimoni gràfic es perdi i ningú faci res per evitar-ho perquè són cartells que formen part del llegat gràfic de la nostra història”. Per això, a ZGZ Letters volen documentar tots els rètols antics que troben i publicar-los a Instagram “així almenys queden recollits en algun lloc, perquè molts dels que tenim penjats ja no existeixen”. “És la nostra humil aportació a la ciutat”, diu. L’objectiu, a llarg termini, és “poder rescatar els rètols que estan en perill, els que han de ser retirats o destruïts, per poder restaurar-los i conversar-los per després ensenyar-los al gran públic, com el llegat d’una època”, explica.

Xarxa estatal per recuperar i exposar rètols

Gràcies a les xarxes socials i al seu compte s’han posat en contacte i han conegut altres amants dels cartells antics i explica que s’estan començant a organitzar per crear a curt termini una associació que es dirà Red Ibérica de Defensa del Patrimonio Gráfico, que ja compta amb persones de Madrid, Barcelona, Sevilla o Lisboa, entre altres ciutats. El seu objectiu serà salvar molts d’aquests cartells i crear algun tipus de museu on es puguin exhibir i cita com a exemple el Neon Museus, a Las Vegas, on hi ha els rètols antics retirats a la ciutat.

Un altre dels participants d’aquesta xarxa és Federico Barrera, responsable de Santatipo, un projecte que compta amb una web i un compte a Instagram en què recopila cartells antics de Santander. Tot va començar, diu, quan es va fixar “en com desapareixien alguns rètols de comerços tradicionals”. Va ser llavors quan va sentir la necessitat de començar a documentar i preservar aquests elements. Barrera fa cinc anys que va iniciar aquest projecte i ho vol celebrar editant un llibre amb totes les imatges que ha recopilat i per això es troba en plena campanya de 'crowdfunding'. “No em centro tant en reproduir com en documentar”, diu, “perquè els cartells ens parlen d’una època i una societat que ja no hi és, ens expliquen petites històries i anècdotes del carrer, la gent, dels veïns i les famílies. Un record que moltes vegades acaba a les escombraries”. Per això confia que la nova associació permeti “establir estratègies per a la conservació i la posada en valor d’aquests cartells”.