El nou CaixaBank neix amb dubtes de si es gestionarà des de Barcelona

Barcelona“Un 15% no és poc. Amb un 5% tenen el control absolut d’Enagás”. La frase la pronunciava ahir un destacat directiu català per valorar l’operació que simultàniament beneïen els consells d’administració de CaixaBank i Bankia: la compra per part del primer banc català de l’entitat nacionalitzada.

A les 17.00 hores van arrencar les reunions dels consells, i inicialment s’esperava que es coneguessin els detalls de l’operació (valoració exacta de CaixaBank i Bankia, i, en conseqüència, pes en l’entitat resultant dels actuals accionistes, així com la composició del consell d’administració). El cert, però, és que, com va avançar ahir l’ARA, les dues entitats van preferir fer públics aquests detalls en una roda de premsa que tindrà lloc avui a València.

CaixaBank és des de fa molts anys l’única empresa catalana veritablement gran, i el seu poder supera amb molt la seva facturació i volum de treballadors (més 35.000 empleats). El poder real que exerceix es pot entendre per la magnitud de la Fundació La Caixa, primer accionista del banc amb un 40% del capital i tercera fundació més gran del món, amb un pressupost anual de 500 milions d’euros. També per les seves participades (Naturgy, Cellnex, Suez, Saba, Telefónica, a les quals, fins fa poc, s’hi podien sumar Repsol i Abertis). Per tot plegat, el despatx que ocupa avui Isidre Fainé -el de president de La Caixa-és considerat el de més poder a Catalunya, i això ha sigut així des de molt abans que ell accedís al càrrec.

Però La Caixa haurà de compartir consell a CaixaBank amb un altre gegant: ni més ni menys que l’Estat, representat pel seu braç financer, el Frob, que obtindrà al voltant del 15% de la participació de CaixaBank. I diferents empresaris i directius consultats per l’ARA alerten que el 15% de l’Estat és molt, especialment en un àmbit tan estrictament regulat com el financer.

Aquest diari ha constatat que hi ha diversitat d’opinions sobre si l’Estat mirarà de controlar CaixaBank o no. Francesc Cabana va afirmar a l’ARA que la fusió era “la fi del sistema financer català”. Però hi ha altres visions: hi ha qui recorda que “en unes circumstàncies molt difícils, Goirigolzarri ja va aconseguir que el deixessin en pau, i va posar com a condició per presidir Bankia el fet que no hi haguessin consellers del Frob”. En aquest sentit, aquesta veu expressa que “segur queGoiri aconseguirà que els membres del consell que vinguin de part del Frob siguin no bel·ligerants i no li toquin la pera”. També hi ha qui assegura que des d’avui mateix, “Goirigolzarri treballarà per a La Caixa”.

Un antic directiu del sector explica que al marge del president, hi ha altres detalls no menors. D’una banda, en el context polític actual certs sectors de Madrid poden pressionar per una descatalanització de CaixaBank, especialment perquè van considerar sempre que l’entitat no feia prou contra el Procés.

Però també hi ha els dubtes referents a si a l’entitat manarà Goirigolzarri o Gortázar. “Qui anirà a veure [la presidenta del BCE, Christine] Lagarde serà Gortázar, i si hi ha conflicte entre els dos, votarà el consell, i qui manarà serà CaixaBank”, diu una veu financera pròxima a l’operació. D’altres no ho veuen tan clar: “Goirigolzarri és no executiu, però no és [l’encara president de CaixaBank, Jordi] Gual: Gortázar no ho tindrà fàcil, perquè Goiri en sap molt, d’aquest negoci”.

Aquests dubtes sobre l’entesa entre l’Estat i La Caixa i entre Goirigolzarri i Gortázar tenen un últim component: la ciutat des d’on s’exercirà el poder. Els dos bancs tenen la seu a València, però un està gestionat des de Barcelona i l’altre des de Madrid. Per determinar quina capital acaba sent la seu real del nou CaixaBank caldrà veure què passa amb els serveis centrals i on es fa la retallada de personal més intensa: l’entitat catalana té 1.900 treballadors al back office a Catalunya i 700 més a Madrid, mentre que Bankia en té 2.200 a la capital espanyola. Des de Catalunya no hi falten les veus pessimistes: “La roda de premsa més important de la història de CaixaBank [en referència a la prevista per avui] es fa a València, i d’aquí dos anys l’eix Madrid-València serà el que manarà en tot”.