De CaixaBank al Sabadell: dues fusions, dos mons
L’entitat catalana va absorbir Bankia amb una operació ‘suau’ que difícilment oferirà ara el BBVA
BarcelonaHavien passat escassos minuts des que l’ARA avançava la notícia que CaixaBank i Bankia ultimaven la fusió quan un missatge arribava a totes les redaccions de tot el país: la futura entitat tindria una coexistència de seus centrals a Barcelona i Madrid. I la nova CaixaBank tindria com a president el màxim dirigent de l’entitat petita, José Ignacio Goirigolzarri.
Ahir, quan es complien 48 hores dels comunicats del BBVA i el Banc Sabadell adreçats al regulador dels mercats per anunciar que estaven negociant la fusió, els treballadors de les dues entitats no havien rebut ni un sol missatge tranquil·litzador de cara al seu futur. El sentit econòmic d’aquestes operacions passa per adquirir els clients de l’entitat petita amb només una part dels seus empleats, i els analistes han avisat que aquesta fusió en concret serà especialment cruenta en termes d’ocupació, a causa de la forta presència del BBVA a Catalunya. Segons CCOO, sindicat majoritari als dos bancs, l’entitat catalana té al Principat 6.450 empleats, per 5.200 el banc d’origen biscaí.
La manca de missatges tranquil·litzadors per al banc petit de l’operació -el Sabadell- contrasta fortament amb el que va fer CaixaBank. Fins ara, algunes veus del sector apunten que el BBVA donarà continuïtat a una part dels serveis centrals del Sabadell, però no es concreta de quina dimensió es parla. I encara que és menys probable, també s’especula amb el fet que Jaume Guardiola, número dos del banc català, pugui tenir aquest mateix rol a l’entitat resultant. Però de moment són només rumors que cap de les parts implicades confirmen.
“CaixaBank va ser generosa; jo he vist acomiadaments en massa de directius dels bancs absorbits, i en aquest cas els han donat el president”, explica una font financera respecte a la sort de Bankia. L’entitat catalana, en una operació gestada per Isidre Fainé, president de La Caixa, també preveu que els serveis centrals de Bankia a Madrid segueixin tenint un paper protagonista.
Fonts financeres expliquen que l’operació suau de CaixaBank també té un rerafons polític que cal entendre. Bankia està participada per l’Estat a través del FROB, cosa que no s’ha d’oblidar. I en molts entorns encara persisteix una resistència atàvica a admetre que una empresa catalana pugui adquirir-ne una de madrilenya, com es va veure en l’intent de Gas Natural amb Endesa.
Una urgència més acusada
Una altra de les diferències entre les dues fusions és el moment en què s’han plantejat. El moviment va servir a CaixaBank per anticipar-se a una situació difícil, i en cap cas estava en un moment desesperat. Tampoc ho estava Bankia, que gaudeix d’una solvència molt elevada gràcies als ajuts públics que va rebre en el seu dia.
L’última fusió és molt diferent. “Arriba massa tard i ara ja era obligada”, diuen fonts financeres fent referència a la caiguda a la borsa del Sabadell. “I per tant la situació és molt diferent: aquí n’hi ha un que paga i un que està necessitat”, afegeixen.
Entre les dues fusions també hi ha una altra diferència: la de CaixaBank es va anunciar quan les converses ja estaven avançades i la del Sabadell està més verda. Ahir mateix, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, mirava de refredar-la apuntant que res no garanteix que s’arribi a un acord. Però algunes veus el corregeixen: “Arribats a aquest punt algú ha de carregar amb el Sabadell, i el BBVA ho sap”.
“A diferència de la fusió de CaixaBank i Bankia, aquí cap part va molt emocionada a l’altar”, reflexiona una altra veu del sector. “I el que s’està veient és explícit: formalment potser és una fusió, però l’execució serà una compra pura i dura”.
El Banc d’Espanya reclama a la banca que no afluixi en provisions
En ple ball de fusions, el Banc d’Espanya va advertir ahir a les entitats que el 2021 serà un any difícil en termes econòmics i de morositat, i que han de preparar-se per afrontar-lo.
L’organisme regulador, en veu de la subgovernadora, Margarita Delgado, va afirmar que no considera “prudent” que els bancs hagin reduït les provisions (els diners que destinen a futures necessitats) durant el tercer trimestre de l’any.
Des que va esclatar la pandèmia, les entitats han acumulat un matalàs conjunt de 21.000 milions en provisions, però d’aquests, només 3.180 pertanyen al tercer trimestre.
