¿Cal que ens adjudiquin el color rosa?

Aveure, que entre tantes finals últimament no he tingut temps d’escriure sobre la final de la Copa de la Reina de la setmana passada -una reina que per primer any en tota la història hi va ser present per poder entregar la copa-. No sé si durant la temporada ha seguit o no la competició -la seva competició-, però si més no va ser a Granada quan havia de ser-hi. Ja era hora.

Anem a pams. En primer lloc, vull felicitar la Reial Societat pel primer títol de la seva secció femenina, que a poc a poc està creixent. I compte, que jo sempre he dit que el punt d’inflexió del Barça és la Copa que es va guanyar el 2011, així que enhorabona, perquè és un club que fa molt bona feina amb el femení. Els caldrà seguir treballant, però ja ens han demostrat altre cop que en el futbol pot passar de tot.

D’altra banda, vull destacar la gran repercussió mediàtica que va tenir aquest partit: va aconseguir un 14,8% de share (1,6 milions d’espectadors) i hi va haver 17.550 persones a l’estadi veient la final. Qui segueix dient encara que no interessa el futbol femení? Amb l’any que estem tenint no podem dir que ja no interessa! Que bé que les coses estiguin canviant i que es continuï apostant per la temporada vinent! No ens oblidem que aquest estiu hi ha Mundial i, per tant, és un bon moment per seguir enganxats a aquest esport. I el Mundial, per cert, tenim la sort que és aquí, molt a prop de casa nostra, a França. Si voleu, fins i tot us podeu permetre el luxe de veure les millors jugadores del món jugant en directe. Jo de vosaltres no m’ho deixaria perdre. Esteu avisats.

Perdoneu-me, que m’he desviat una mica del tema. No em puc estar de comentar la campanya de promoció que va fer la Reial Federació Espanyola de Futbol per a aquest esdeveniment: l’eslògan era “No em diguis princesa, digue’m reina”. Què voleu que us digui, crec que fa molt de temps que estem intentant trencar barreres i sortir d’aquests estereotips. No vull que em diguin princesa ni reina, vull que em diguin futbolista. ¿Si hagués estat al revés no hi hauria hagut crítiques?

Però això no es tot. El cartell era de color rosa. Sí, òbviament, perquè el rosa és el color de les noies i el blau és el dels nois. Segur que tenien tota la bona intenció del món, però això ara no toca i no ens ajuda. Volem trencar amb tot això. Ajudeu-nos a continuar creixent fora dels estereotips que hem tingut durant tants i tants anys. Ja sabem que encara ens costarà, però estic segura que ho aconseguirem.