La indústria petroquímica i la seguretat

BarcelonaEl terrible accident en una planta química de Tarragona, que ha provocat fins ara tres morts i set ferits, ha posat al descobert greus dèficits en els protocols de gestió d'emergències. A falta de conèixer amb exactitud les causes de l'explosió, que es va poder sentir a molts quilòmetres a la rodona i va provocar un gran incendi, la sensació entre els habitants de la zona i els treballadors del sector petroquímic és d'una gran inseguretat i incertesa.

El mite que no hi havia cap risc pel fet de viure a la vora d'una planta petroquímica va caure dimarts com un castell de cartes des del moment en què una planxa de ferro de 800 quilos va sortir disparada i va volar durant més de dos quilòmetres fins a impactar en un edifici i causar la mort d'un home al barri de Torreforta que era a casa seva. En les últimes hores s'han trobat restes de la planta a diversos quilòmetres a la rodona, cosa que fa pensar que la desgràcia encara podria haver estat molt pitjor. Ahir també es va localitzar el cos d'un treballador que dimarts s'havia donat per desaparegut i va morir un dels ferits ingressats en estat crític.

Per sort, l'accident no va derivar en una fuita tòxica, ja que a les instal·lacions de l'antiga IQA, ara Iqoxe, es treballa amb òxid d'etilè, un material inflamable però no especialment perillós a l'aire. Tot i això, sindicats, alcaldes, veïns i entitats han criticat que no s'activessin les sirenes d'alarma, tal com marca el protocol de confinament. El conseller d'Interior, Miquel Buch, va prometre ahir que hi haurà un procés de revisió i anàlisi per avaluar com s'ha gestionat la crisi.

El que és evident és que hi va haver un cert caos a l'inici, provocat pel fet que l'empresa no va donar cap avís de l'accident, cosa que va obligar els serveis d'emergències a actuar sense saber exactament quin era l'abast de l'accident. Això va provocar que es donessin informacions confuses sobre el radi de confinament, que d'abastar Reus i Tarragona va quedar restringit a la Canonja i Vila-seca. En tot cas, sense les sirenes, la població no va ser informada correctament, i això va fer augmentar la sensació de desemparament.

Però, més enllà del protocol per emergències químiques, el que s'ha de resoldre de manera urgent són dues coses. La primera, saber què va passar exactament i què va produir l'explosió, una investigació que hauria d'aclarir si l'empresa té alguna mena de responsabilitat per haver incomplert alguna norma de seguretat. I, en segon lloc, saber per què, després de l'explosió, els responsables de la planta no van informar immediatament les autoritats per posar en marxa els protocols d'emergències.

Aquesta investigació s'hauria de fer de la forma més diligent i ràpida possible per esvair tots els dubtes de la població. I implementar de manera immediata tots els canvis que siguin necessaris. Sent conscients que costarà molt recuperar la confiança i la sensació de seguretat a la zona després d'un accident amb tantes incògnites i mala gestió posterior com el de dimarts.