Cal evitar repetir a Catalunya el ridícul de la renovació de RTVE

Cinc lliçons que deixa (de moment) el procés de renovació exprés a RTVE i que haurien de servir per evitar el mateix ridícul amb la CCMA.

1. Els partits de govern no haurien de proposar només candidats monocolors o bicolors. Més específicament, haurien de reservar una cadira a algun membre proposat per Ciutadans. I això no només s’hauria de fer per higiene democràtica -al capdavall, és el primer grup de la cambra-, sinó també per evitar donar munició a un partit que no viu de res més que del victimisme.

2. Al seu torn, caldria exigir a Ciutadans que hi enviés algú amb voluntat constructiva, no pas destructiva. El partit ha tendit a posar com a portaveu del seu grup a la comissió de control parlamentari de la Corporació senyories més interessades en l’esquinçament públic de vestidures que no pas en la correcta gestió de la radiotelevisió pública. Però al consell de govern -i per entendre’ns- hi encaixaria millor un David Mejía que un Jordi Cañas.

3. No s’hi val a suggerir noms perquè l’altre els rebutgi i, menys encara, filtrar-los a la premsa sabent d’entrada que no tenen cap possibilitat de prosperar. Darrere de cada cartutx cremat hi ha un professional el nom del qual és arrossegat aleshores pels mitjans hostils, de tots dos bàndols.

4. Tampoc s’hi val a col·locar periodistes en llocs de responsabilitat de gestió només perquè queda bé i sembla que despolititzis. Els perfils han de tenir experiència empresarial (i això inclou, esclar, periodistes que efectivament l’han adquirit). Perquè, més que en un consell d’administració, el lloc on els periodistes poden fer valer el seu talent és en la direcció de mitjans o d’informatius.

5. La solució transitòria de RTVE, a l’espera de concurs públic, crea un mandat incòmode, d’interinatge. Difícil fer gestió a llarg termini en una era en què cal una estratègia profunda d’adaptació a les noves regles audiovisuals. A Catalunya es nomenaran previsiblement sis consellers seguint la llei vigent, a l’espera de reformular-la. Però, quan el nou text arribi, seria convenient que els sis professionals escollits ara prorroguessin mandat i acollissin aleshores el setè membre, que previsiblement dictarà la reforma legislativa (per allò de poder reproduir en miniatura el Parlament dins del consell). Això vol dir, i torno al primer punt, dissenyar ja en primera instància un consell transversal que, preferiblement, compti amb el suport de dos terços (o més) de la cambra. TV3 necessita reformes estructurals i de model urgents: no pot perdre un any en situació provisional.