Cal tancar el transport públic?
Les mesures de confinament adoptades a tot el territori espanyol per intentar frenar l’expansió de la Covid-19 són excepcionals. Tant, que esdevenen de difícil compliment per a molta gent. Tot i això, la comunitat mèdica té molt clar que aquest és el camí que cal seguir per evitar un col·lapse del sistema sanitari, així com un increment exponencial de les persones infectades i, consegüentment, de la mortalitat.
Tinc la impressió que majoritàriament s’entén la importància que té el nivell de confinament actual. Ja no tinc tan clar si hauríem d’optar per un confinament total, tal com ha demanat el govern català en diverses ocasions. En tot cas, malgrat que els moviments s’han reduït dràsticament, encara som testimonis d’aglomeracions al transport públic, la qual cosa complica (o fa impossible) el seguiment estricte de les mesures de precaució amb què ens bombardegen incessantment al llarg d’aquests dies, com ara mantenir-nos a un metre (o dos) de distància de la resta de persones. Per tant, ¿cal tancar el transport públic i obrir tan sols les empreses dedicades a serveis bàsics com l’alimentació, la sanitat, etc.?
Per intentar fer una mica de llum sobre aquest tema, em vull centrar en un article acadèmic (Economic activity and the spread of viral diseases: evidence from high frequency data, de J. Adda, 2016) que analitza l’efecte de dues de les mesures principals d’aïllament social, és a dir, el tancament de les escoles i del transport públic, per evitar el contagi de malalties víriques. L’estudi utilitza dades de tres malalties causades per un virus i, per tant, amb un alt risc de contagi, de totes les regions franceses, durant vint-i-cinc anys, del 1984 al 2010. Parlem de la grip, la gastroenteritis i la varicel·la.
Afortunadament, el tancament tant de les escoles com del transport públic a causa d’una epidèmia és un fet molt poc habitual en l’actualitat. D’aquesta manera, l’autor de l’article utilitza les vacances escolars i les vagues en el transport públic per avaluar els efectes sobre els contagis.
El poder de seguiment que tenen les convocatòries sindicals de vaga al país veí resulta admirable. A més, les convoquen de manera força regular i coordinada (pràcticament) tots els operadors de transport públic. Així doncs, de l’any 1984 al 2010, l’autor comptabilitza entre 19 i 28 setmanes de vaga en funció de la regió.
Moltes d’aquestes jornades de vaga coincideixen amb èpoques d’elevada incidència de les tres malalties. Per això l’article analitza si el contagi minva de manera significativa al llarg de les setmanes posteriors a la convocatòria sindical en cadascuna de les regions.
Atès que la incidència i els efectes de la malaltia varien segons l’edat (com ja hem comprovat en el cas de la Covid-19), l’autor divideix l’anàlisi en tres grups d’edat diferents: infants i joves de 0 a 18 anys, adults de 18 a 64 anys, i persones en edat de jubilació, de 65 anys o més.
Els resultats mostren que, en el cas particular de la grip, durant les dues setmanes posteriors a la convocatòria de vaga la incidència de la malaltia es redueix entre un 15% i un 25% en els col·lectius d’infants i adults. En canvi, el tancament del transport públic no disminueix la incidència de la grip en el grup de gent en edat de jubilació, ni tampoc de la varicel·la o la gastroenteritis.
Evidentment, la reducció de la incidència de la malaltia que s’aconsegueix mitjançant el tancament del transport públic durant una sola setmana és molt important, però ¿és un impacte similar al que s’obté amb el tancament escolar?
A diferència de les escoles catalanes, en el cas francès els nens en edat escolar tenen cinc períodes de vacances distribuïdes al llarg de l’any. Emprant la mateixa tècnica que en el cas de les convocatòries sindicals, l’estudi mostra que la incidència de la grip es redueix un 20%-30% durant les cinc setmanes immediatament posteriors al tancament de les escoles, i l’efecte s’observa en els tres grups d’edat.
Tanmateix, no hi ha dubte que existeixen importants costos econòmics que també s’haurien de tenir en compte. De fet, l’estudi conclou que, en el cas de la grip, tant el tancament de les escoles com el del transport públic durant dues setmanes resulta massa car en comparació amb els beneficis monetaris que representa la minva de la incidència. No obstant això, també apunta que aquestes mesures seran rendibles en el cas d’epidèmies amb una mortalitat més elevada. Tot i que encara no es disposa de xifres totalment fiables per calcular la mortalitat de la Covid-19, l’Organització Mundial de la Salut assegura que la mortalitat d’aquesta nova epidèmia és més alta que la que provoca la grip; per tant, les dues mesures quedarien justificades des d’un punt de vista econòmic.