Cal trobar una sortida digna a 8TV (2)

A l’anterior article deia que 8TV no havia aconseguit el doble objectiu ideal: ser una televisió comercial rendible i, al mateix temps, un canal que fes una aportació rellevant al panorama televisiu català (tenint en compte que només té un 2,5% d’audiència, amb una programació farcida de productes enllaunats emesos en castellà). Per tant, ja que no pot assolir totes dues coses alhora, cal examinar si pot aconseguir-ne almenys una. Avui analitzaré si, almenys, podria ser una televisió exitosa i autosuficient, encara que fos a costa de minimitzar la seva aportació diguem-ne social.

Aclareixo conceptes. Per “exitosa” vull dir que arribi a un mínim del 5% de quota de pantalla que li permeti ser al grup de televisions generalistes. Per “autosuficient” vull dir que sigui rendible sense les múltiples crosses públiques que rep. Per “minimitzar l’aportació social” vull dir que ofereixi continguts que poden semblar banals però que formen part de la dieta mitjana dels espectadors i dels quals, per tant, és saludable que hi hagi una oferta en català. Perquè el llistó mínim de l’aportació social hauria de ser elevar la depauperada quota del català, que no arriba al 20% dels consums televisius. Malauradament, no sembla possible fer una televisió que tingui aquest 5% d’audiència i sigui rendible. El duopoli televisiu espanyol fa que dos grups, amb el 60% aproximat de l’audiència, acaparin fins al 85% del pastís publicitari. Això, traduït en euros, deixa uns 350 milions per a la resta: canals públics autonòmics, televisions temàtiques que no pertanyen a Mediaset o Atresmedia (Ten, Trece, Discovery Max, etcètera) i cadenes minúscules -a nivell espanyol- com 8TV. En el cas del canal privat català, la seva audiència suposa el 0,3% del consum televisiu a l’Estat. Proporcionalment, li toquen 7 d’aquests 350 milions dels premis menors. I si fes un 5% a Catalunya -que seria altament meritori- n’hi tocarien 14. El problema és que aconseguir un 5% d’audiència gastant-te 14 milions és missió impossible. 8TV pateix un problema afegit: produir una falca de ràdio té un cost residual, però fer un espot televisiu és car. Per tant, molts anunciants que podrien gastar-se alguns milers d’euros en publicitat han de renunciar a la petita pantalla perquè fabricar l’anunci es menjaria tot el pressupost. La ràdio acaba sent un mitjà més adequat per a aquestes empreses mitjanes.

A falta de veure si Ramon Rovira intenta aplicar un model a l’atac, és evident que l’estratègia última de Godó és renunciar a augmentar els ingressos i aplicar la destral a les despeses. Un 40%, segons es comenta. Potser així serà finalment un canal rendible. Però, amb un 2,5% d’audiència, no en serà pas un de rellevant. I el seu retorn a la comunitat es mantindrà baix respecte a la potencialitat que suposa per al país tenir un canal d’abast nacional.

Així que toca examinar l’altra opció: la de maximitzar el benefici social del que no deixa de ser una concessió pública. Serà en el pròxim article.