Com es calcula la utilitat d’un partit polític?
SubdirectorLa pandèmia ha tingut un efecte directe sobre el consum de notícies. No fa gaire, titulars que contenien les paraules “Puigdemont” o “Junqueras” generaven molt de trànsit a la web i tenien un mínim de lectures assegurades. Arran de la pandèmia, però, qualsevol notícia relacionada amb el Procés empal·lideix davant l’interès que generen les informacions sobre les restriccions o els avenços científics per lluitar contra la pandèmia. La conversa global s’ha traslladat cap a nous camps del coneixement i, si abans tothom era expert en politologia i processos d’independència, ara tothom és epidemiòleg i expert en receptes per superar crisis.
Davant d’això, els partits busquen guanyar punts en un nou eix que podríem batejar com el de la utilitat, que se sumaria al nacional i al dreta-esquerra. Com es mesura la utilitat dels partits polítics? Hi ha dos barems principals. En primer lloc, a través de la gestió quan es tenen responsabilitats de govern. I en segon lloc, pactant i influint en la gestió d’un tercer. I aquí tenim casos per donar i per vendre.
El partit que aposta més clarament per situar-se com a partit útil és ERC, que combina la gestió dels departaments clau per fer front a la pandèmia amb la negociació amb el govern espanyol per aconseguir recursos per a Catalunya. En canvi, JxCat fa només la primera pota, la gestió, mentre que defuig la segona perquè li interessa marcar perfil en un altre eix diferent, que és el nacional, apostant per la confrontació amb el govern de Sánchez.
En l’àmbit espanyol, el PP tindria un comportament similar al de JxCat: fa gestió allà on governa però no fa concessions al govern del PSOE-UP malgrat que Casado té pressions dels barons perquè hi col·labori. En canvi, el cas de Ciutadans s’assembla al d’ERC: gestiona (a Madrid amb tensió interna amb el PP) i alhora també busca tenir un paper rellevant al Congrés oferint els seus vots a Sánchez. Aquesta aposta, però, està provocant fortes convulsions internes al partit.
Vox és l’únic partit que no té cap interès en aparèixer com a partit útil perquè el que busca és impugnar el conjunt de la gestió que s’està fent i marcar així un perfil ideològic fort. El fet de ser l’únic que juga clarament aquesta carta atorga a l’extrema dreta l’oportunitat de recollir el vot emprenyat i descontent. La CUP també és molt crítica amb la gestió, però no renuncia a influir.
Efectes en el 14-F
En aquest sentit, les incògnites de cara a les eleccions del 14-F es multipliquen. La primera es resoldrà a l’interior de JxCat en unes primàries entre un perfil més de gestió com Damià Calvet o un de bàsicament independentista com Laura Borràs. Si guanyés aquesta última, el duel amb Aragonès (ERC) reproduiria les mateixes coordenades. El context actual beneficia ERC, tot i que els republicans també han d’assumir el desgast dels fiascos d’algunes conselleries i de les mesures impopulars que s’han hagut de prendre.
No hi ha dubte que un reflotament de l’eix nacional en contra de l’utilitari beneficiaria JxCat, sobretot si la candidata és Borràs, però també Cs, que té un candidat, Carlos Carrizosa, pensat per al combat i no per al pacte. Però ni tan sols aquests dos podran escapar-se de la gran pregunta: a part de votar a favor o en contra de la independència, de què servirà el meu vot?