Cal arribar fins al fons en el drama de les residències
BarcelonaLa Beatriz Martín explica a l'ARA que quan li va dir a la seva àvia, de 88 anys, que havia de tornar a ingressar al centre sociosanitari concertat Hestia Palau després de superar el covid-19 va tenir un gran disgust. "Sisplau, traieu-me d'aquí o em tiro per la finestra", els va dir. I va afegir: "No us puc explicar l’infern que he viscut perquè si ho penso em moro". La Generalitat ha rebut ja vuit denúncies sobre aquest centre, un dels que més n'acumula en la crisi del coronavirus, i en dos casos els expedients estan a punt de derivar en dues multes. Els testimonis posen els pèls de punta perquè parlem de persones d'edat avançada, molt vulnerables i que es troben al final de la seva vida. I a això s'hi ha d'afegir el consegüent patiment dels familiars més propers.
Més enllà dels casos concrets de mala praxi, la crisi del coronavirus obliga a repensar de dalt a baix tot el sistema d'atenció a la gent gran. La mateixa OMS ha certificat que la meitat de morts a Europa per la pandèmia s'han produït a les residències. En el cas català, el departament de Salut facilita les dades de treballadors i residents, i són esfereïdores: hi ha 13.446 casos de residents positius confirmats i 36.160 de sospitosos. Això vol dir més de la meitat del total. A més, 2.892 professionals de les residències estan aïllats per sospita o confirmació. I la dada més dramàtica de totes: 3.917 persones han mort en una residència. Aquesta xifra no inclou els residents que han mort a l'hospital o en un centre sociosanitari, de manera que en realitat hauria de ser més elevada, almenys fins a arribar a la meitat dels 11.766 morts que hi ha hagut en total a Catalunya per covid-19 segons el departament de Salut.
A més de les denúncies fetes a la Generalitat, la Fiscalia treballa en una vintena de casos on hi podria haver hagut negligència, i el Parlament constituirà una comissió d'investigació. Tots aquests processos han de servir per establir responsabilitats i arribar fins al final del drama viscut, esclar que sí, però també per redefinir tot el model. Ara sabem que les residències s'han convertit en un focus de l'epidèmia i que no estan preparades per fer-hi front. Moltes no tenen recursos ni formació per als treballadors, ni protocols d'actuació, ni estan preparades per aïllar correctament els malalts. El model que fins ara s'enfocava cap a crear un ambient semblant a un domicili particular allunyant-se al màxim del que representa un hospital, potser s'haurà de canviar. El pas que s'ha fet en plena crisi de posar les residències sota el control de salut s'haurà de mantenir en el futur per assegurar la seva correcta medicalització i el màxim control mèdic dels pacients si no són derivats als hospitals.
El que no es pot tornar a repetir és el desemparament que es va viure al principi de la crisi a les residències, quan la prioritat absoluta era evitar el col·lapse del sistema sanitari. Aquest col·lapse es va evitar als hospitals, però el preu que es va pagar en moltes residències va ser molt alt. Impropi d'una societat avançada que diu que estima les persones grans.
