Calor i economia

Soc al Pirineu, ara mateix, a mil quatre-cents metres d’altitud. He pensat que així fugiria de la calor, però estem a trenta-cinc graus. Sembla un malson.

La calor no deixa dormir. La calor no permet pensar bé. La calor no fa possible gaudir de la natura. Amb aquesta calor no es pot fer esport. La calor no permet treballs físics. La calor redueix les activitats de lleure, el turisme.

La calor impacta, de ple, sobre la salut (ja hi ha hagut uns quants morts a Europa a causa d’aquesta calor). Impacta també sobre els recursos hídrics, sobre la productivitat laboral, sobre el turisme. I, no cal dir-ho, sobre l’agricultura. La producció de cereals i de raïm es veurà fortament afectada per l’onada de calor de les setmanes passades. De fet, els darrers dies han aparegut en mitjans econòmics alguns estudis que quantifiquen les pèrdues generades per les elevades temperatures a Europa.

Poseu l’aire climatitzat en marxa, recomanen experts i autoritats. Però això suposa més consum elèctric, més emissions, més efecte hivernacle. Estem lluitant contra la calor generant solucions, com ara el fred artificial o la producció de gel, que produeixen, a la llarga i a través de més consum energètic, més calor.

És de bojos.

Diuen que la calor d’aquest passat mes de juny no té a veure amb el canvi climàtic, que era simplement una onada de calor que provenia de l’Àfrica, però la veritat és que un ja no sap què pensar, perquè superar els quaranta graus en alguns indrets de Catalunya al mes de juny no s’havia vist mai. I les onades de calor africanes no són noves. No es pot reduir l’efecte hivernacle més ràpidament, ens diuen, per l’impacte sobre l’economia, perquè necessitem una producció energètica i combustibles barats. És tot un contrasentit, perquè el canvi climàtic ja està afectant l’economia, així que l’argument dels costos energètics comença a no sostenir-se.