La Calòrica dispara contra el populisme neoliberal

BarcelonaJoan Yago i la troupe de La Calòrica són una de les companyies residents de la Sala Beckett, i amb la seva proposta van agafar el seu director, Toni Casares, per sorpresa: en plena judicialització del Procés, i quan encara viuen molts homes i dones que van lluitar per la democràcia durant el franquisme, la companyia porta a l’escenari la seva visió de la democràcia i el “populisme neoliberal”, com diu Yago, amb una obra pròpia titulada Els ocells i inspirada en Aristòfanes.

Els ocells, que es va estrenar a l’últim festival Temporada Alta, que la coprodueix, arriba demà a la Beckett i no pot fer-ho en un millor moment, després de les eleccions generals i amb les municipals i les europees escalfant motors. “El diàleg intergeneracional que va suscitar és un dels més interessants que hem vist”, explica l’actriu Júlia Truyol, que en aquesta ocasió fa tasques creatives i de producció. Els ocells d’Aristòfanes va veure la llum quan la idea de democràcia encara no havia complert ni mig segle, i un dels protagonistes convenç els ocells del títol per crear una ciutat al cel on regnarien ells i no els déus. “La comèdia i la democràcia neixen de bracet”, diu el director de l’espectacle, Israel Solà. “La comèdia i la democràcia són almenys cosines”, subratlla Yago. La Calòrica els porta al segle XXI amb una parella adinerada i manipuladora, el jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides, que fuig d’una Europa que se’ls ha tornat invivible: “Fan servir una terminologia marxista per fer creure al poble que treballen per al benefici comú i només ho fan per al seu propi -explica Yago-. El personatge de Pisteter no és una metàfora de ningú, ni de Trump, ni de Macron ni de Rivera, però sí que és una barreja”.

Entre la riallada i la reflexió

El repartiment d’ Els ocells està format per Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius, que interpreten una quinzena de personatges. El projecte es remunta a una proposta que l’escenògraf Albert Pascual va fer a la resta de la companyia després de rellegir l’obra d’Aristòfanes. “La Calòrica arriben a un equilibri insòlit entre la voluntat d’acostar-se al públic i d’abordar temes profunds filosòficament”, diu Toni Casares, abans de posar en relleu el caràcter camaleònic de la companyia. “Un dels seus trets definitoris, que pot resultar desconcertant, és que per a cada espectacle troben un llenguatge específic segons què volen explicar. No es repeteixen”, explica Casares.

Durant el procés de creació d’Els ocells, que estarà en cartell fins al 26 de maig,van aparèixer referents com els Monty Python, la sèrie Little Britain i els monologuistes, però van continuar treballant fins a endinsar-se en terrenys desconeguts i sortir-ne amb les seves pròpies troballes. “No fem comèdia política, però és inevitable parlar del que passa al món. ¿I com en parlem, si no ho fem en clau de comèdia?”, diu Yago. “És un espectacle molt obert, insospitable, no saps on et portarà l’escena següent”, conclou Solà.