El calvari d’anar passant pel quiròfan

Barcelona“Quan et lesiones t’envien molts missatges d’ànim, però després ningú s’enrecorda de qui està al gimnàs”. Sergio Asenjo sap de què parla. El porter del Vila-real s’ha lesionat quatre cops al genoll. Quatre cops ha hagut d’entrar a quiròfan per recuperar-se d’un trencament del lligament creuat anterior. Quatre vegades ha hagut d’estar-se més de sis mesos entre sales de fisioteràpia, musculació i readaptació.

Que sigui el Vila-real l’equip que visiti aquesta tarda el Camp Nou (18.30 h, Bein LaLiga) no deixa de ser curiós, tenint en compte la sensibilitat amb les lesions de genoll que hi ha al Barça en els últims dies, amb els KO consecutius de Rafinha, Suárez i Umtiti. La notícia que el petit dels Alcántara es va trencar el genoll al Wanda Metropolitano va ser una galleda d’aigua freda ara que Valverde l’estava incloent a les alineacions. És la segona lesió de creuats del brasiler, que va passar per primer cop pel quiròfan el 2015. Problemes al menisc el van tenir inèdit l’any següent i ara tornarà a veure el curs des de la televisió.

A més, dimarts es va saber que Suárez haurà de parar durant dues setmanes per fer “un tractament biològic amb cèl·lules mare” per minimitzar les molèsties que té al genoll dret. Dimecres un altre comunicat mèdic del Barça avisava que Umtiti no s’asseuria ni a la banqueta a Eindhoven. Unes “molèsties” li impedien jugar. L’endemà, l’exploració va determinar que el francès, que ja s’havia estat uns mesos al marge per fer net d’uns problemes al cartílag, seguiria sent baixa per fer “tractament conservador”.

La por del futbol al genoll

“El genoll és una articulació molt exigida al futbol, un esport en què hi ha moltes acceleracions i desacceleracions. Un jugador ha d’adoptar posicions molt extremes, força molt el cos, i el genoll queda molt exposat”, explica Xavier Gasol, dels serveis mèdics del Centre d’Alt Rendiment (CAR) i del Girona. Per això el futbolista pateix especialment quan el diagnòstic li diu que té alguna afectació al genoll.

Però una lesió de creuats no té res a veure amb una de cartílag. En el primer cas, la intervenció quirúrgica garanteix la reconstrucció del lligament i una reincorporació al rendiment gairebé perfecta, mentre que en les lesions cartilaginoses no es pot regenerar el teixit castigat. El doctor Jordi Ardèvol, excap dels serveis mèdics del Barça, comentava a la SER Catalunya que “les lesions de cartílag al genoll són difícils de tractar”. “Provoquen un quadre dolorós i inflamatori. Les condropaties tenen diferents graus i tenen una característica degenerativa. Es poden reparar parcialment, però mai es torna a tenir un genoll normal”, deia. Gasol hi afegeix la necessitat de veure quina és la zona de cartílag afectada, perquè el grau de dolor que sentirà el futbolista anirà en funció d’on s’hagi perdut teixit. Per a Ardèvol la millor recepta és la prudència, perquè “si es precipita el retorn, apareixen vessaments de repetició en l’articulació”.

Que Umtiti marxi a Doha a visitar-se per un especialista és una pràctica habitual entre els esportistes d’elit i els serveis mèdics dels clubs, que sovint busquen la mirada d’un expert que tracta lesions molt específiques, sobretot quan el primer tractament a casa ha fallat. Umtiti ja s’havia vist a prop de tornar. Havia jugat, de fet, però ara ha de tornar enrere.

Per la seva experiència, Gasol reconeix que és el moment més delicat. “El moment de passar per quiròfan és dolorós per al jugador, però quan en surt sap que inicia un camí per recuperar-se. S’il·lusiona i comença un compte enrere per tornar. El problema ve quan després de recórrer un camí t’has d’aturar perquè no està funcionant”.

L’hi poden preguntar a Asenjo, que s’ha vist quatre cops iniciant el mateix procés. “Vas perdent confiança en el genoll, i això és dur. Però jo no sortia a jugar fins que no em sentia 100% segur en les caigudes i en els salts”, ha explicat en diverses entrevistes. No li ha sigut fàcil trobar-se bé. Tenia 20 anys i era internacional sub-21 quan l’Atlètic de Madrid va confiar-li la porteria. Després d’un any irregular, alternant-se minuts amb De Gea, va arribar la seva primera gran lesió. Era la jornada 37, tornava a la titularitat, i a Gijón va sentir el maleït crec dins del genoll. És el crec que més tem un futbolista. El que determina que el creuat s’ha trencat. La ressonància magnètica va confirmar els pitjors pronòstics: havia d’operar-se el genoll.

Tres mesos després de rebre l’alta mèdica va tornar a lesionar-se el mateix genoll. L’Atlètic l’havia cedit al Màlaga a l’hivern per buscar-li minuts i al sisè partit va recaure. El 2015, ja al Vila-real i recuperant la millor forma, el genoll va tornar a dir-li prou. L’últim quiròfan va ser per a l’altre genoll, l’esquerre, ara fa dos anys. “El que jo sento per ells és admiració. La gent pensa que són professionals i que la seva feina és cuidar-se i estar bé, però la persona que hi ha darrere del jugador pateix molt”, diu Sara Mérida, exjugadora i actual responsable de la readaptació al primer equip femení de l’Espanyol. Tres mesos després de jugar el Mundial sub-17 va patir la maleïda tríada. Després, tres lesions més al genoll la van obligar a plegar. “Mèdicament es va avançant però les lesions i les recaigudes segueixen sent incontrolables. No depenen d’un sol factor i són complicades de predir”, afirma.

Diagnòstics equivocats

Tampoc va poder-hi fer res Santi Cazorla, l’altre exemple que omple d’orgull cada cap de setmana l’Estadi de la Ceràmica. El migcampista groguet va estar gairebé dos anys sense jugar per culpa d’una lesió al tendó d’Aquil·les que va derivar en infecció i en una mala cicatrització. En total, nou operacions i un horitzó cruel: “El doctor em va dir que si aconseguia caminar amb el meu fill pel jardí ja podia sentir-me satisfet”, explica. Ell, però, va apostar-ho tot a seguir jugant. L’estiu d’aquest any ha tornat a tenir minuts i la seva reestrena està tenint continuïtat, com no aconseguia des d’un primer problema al turmell el 2013. “Pocs futbolistes superarien el que ha hagut de superar ell”, l’elogia el seu tècnic, Javi Calleja. Perquè les lesions sempre són inoportunes, però també són una oportunitat per tornar més fort.