El camí De ronda De Palamós
TOTHOM QUE S’ESTIMA la natura sap que, com al bosc, l’encant del camí de ronda és en la seva imprevisibilitat. Les giragonses et sorprenen amb perspectives noves perquè el paisatge en estat natural és indòmit i la costa, brava. L’arrel d’un pi aixeca el genoll al mig del pas, el perill de l’abisme dispara la vitalitat i la gavina xiscla i s’envola perquè no t’esperava. Els camins de ronda són camins d’introspecció.
Com l’Eixample o els claustres dels monestirs, els camins de ronda fan part de la intimitat catalana. Haurien de ser sagrats, però els catalans som autodestructius i ara sembla que ha arribat l’hora dels camins de ronda. En aquest país, tot acte de barbàrie es fa passar per un acte de cultura.
Dilluns passat, a les set del matí, unes quaranta persones van plantar-se a la Pineda d’en Gori de Palamós per protestar contra les obres que l’Ajuntament farà sobre el camí de ronda que va a la Platja de Castell. El camí, ara mateix, és el de tota la vida, de terra, irregular i viu. Fa feredat veure les obres començades a Cap Gros, el formigó passant per entre els pins. És aquest vici d’uniformar els espais i esterilitzar el passat. A Sant Feliu teníem un Moll de Pedra: el van omplir de formigó. Va venir el Gloria i se’n va menjar tota la punta, però, per destruir, mai falten diners.
Ho comento amb Zeta Figa, una activista que intenta protegir el camí de ronda, contrària al formigó irreversible. “Tinc la teoria -li dic- que aquesta mena d’obres es fan sobretot per moure diners i que com més inútil o lletja és l’obra, més cara resulta en tots els sentits”. “Ho fan perquè no tenen criteri -em rebat-, ells creuen que ho fan bé. Veuen un camí de terra i tenen una concepció urbana, hi volen formigó. Volen canviar les coses”. “Homogeneïtzar, despersonalitzar”. “Sí, volen enformigonar el camí de terra de sempre, enterrar arrels i pedres. Diuen que hi posen una mena de sauló, però és formigó, com una massa de ciment”. “Ho conec, a la plaça del mercat de Sant Feliu també van posar-n’hi. Ai, que ara uniformitzarem tots els camins de ronda...” “És molt agressiu, deixarà una petjada, arrasarà. Volen parcs temàtics. Volen posar estores tatami i plantes d’olor... Per què, si hi ha pins? És un camí de ronda normal i corrent... Doncs faran passeres metàl·liques de perfil laminat tubular soldades sobre la muntanya. Posaran portes i cartells. Faran un mirador escletxa, que introdueix dues parets. I el paisatgista diu que és ecologista. Li hauria de caure la cara de vergonya. I tot això afectant un Bé Cultural d’Interès Nacional”.
