Euskadi i Galícia entren en campanya
BarcelonaA les 00.00 del divendres comença oficialment la campanya electoral per a les eleccions basques i gallegues amb la peculiaritat que seran les primeres en plena pandèmia de covid-19 però sense gaire emoció respecte al resultat. Això és així perquè, segons preveu el CIS publicat aquest dimecres, tant Iñigo Urkullu (PNB) al País Basc com Alberto Núñez Feijóo (PP) a Galícia tenen garantida la victòria i també la governabilitat. Ara bé, si es confirma aquest resultat les lectures polítiques que se'n facin tindran conseqüències més enllà de les seves pròpies fronteres.
En el cas basc, el CIS preveu que el PNB d'Urkullu pot millorar el resultat de fa quatre anys i enfilar-se per sobre del 40% dels sufragis i situar-se entre els 31 i els 33 escons (ara en té 28), acostant-se així a l'històric resultat de Juan José Ibarretxe el 2001 (42,7% i 33 escons). En segon lloc es mantindria EH Bildu, amb un lleuger retrocés (19%) però mantenint els 18 escons, i la tercera posició la recuperaria el PSE, que superaria per poc Podem. L'aliança entre el PP de Carlos Iturgaiz i Cs seria un absolut fracàs i podria perdre fins a 6 dels 9 escons que ara tenen els populars.
Aquest resultat demostraria la fortalesa de la majoria abertzale al Parlament basc -ja que la suma de PNB i Bildu s'acostaria al 60% dels sufragis- i l'absoluta marginalitat de l'espanyolisme de la triple dreta. Dins del camp nacionalista es refermaria l'hegemonia del PNB respecte a EH Bildu, tot i el pols entre les dues formacions per ser influents a Madrid. En termes de governabilitat el PNB podria reeditar el pacte amb el PSE, cosa que deixaria l'eix Bildu-Podem en el paper d'oposició d'esquerres. En aquest cas Pedro Sánchez respiraria tranquil perquè sap que els 7 diputats del PNB al Congrés són especialment valuosos en aquesta legislatura.
La victòria de Núñez Feijóo a Galícia, que podria fins i tot ampliar la seva majoria absoluta i arribar a un 46% dels vots, combinada amb el fracàs de la línia dura d'Iturgaiz a Euskadi, representaria un toc d'atenció molt seriós per a Pablo Casado, ja que qüestionaria la seva política de confrontació i crispació contra el govern Sánchez. Feijóo forma part del sector moderat del partit, partidari d'arribar a acords amb Sánchez i d'abandonar la via que ara mateix representa la portaveu al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, exponent al seu torn de l'aznarisme més radical.
En realitat, doncs, a Sánchez no li anirien gens malament aquests resultats, tot i que es confirmaria el paper subaltern dels socialistes tant a Euskadi com a Galícia. En canvi, per a Casado poden representar un problema molt gros, sobretot si augmenten les pressions per destituir Álvarez de Toledo.
La victòria dels dos actuals presidents també confirmaria que l'electorat, en aquests moments, quan s'acosta una crisi econòmica de grans dimensions, no està per a grans experiments i opta per allò que li ofereix més garanties de bona governança i gestió. Una lliçó per als partits catalans, que a la tardor o l'hivern competiran pels escons del Parlament.
