CANÇONS D'ESTIU
Misc28/07/2020

Beyoncé va canviar tots els estius

Jordi Garrigós
i Jordi Garrigós

‘Crazy in love’, Beyoncé (2003)

La febre de la cançó d’estiu no ha tingut sempre la mateixa vivesa, ha anat variant segons els ànims de la gent o la intensitat invertida pels mitjans de comunicació. A l’Estat la moda es va intensificar a principis d’aquest segle, i va agafar molta volada amb la proliferació de cançons de clara vocació d’endur-se el títol mediàtic: Aserejé de Las Ketchup, La bomba de King África o Yo quiero bailar de Sonia y Selena difícilment es poden entendre fora d’un context de cançó de l’estiu. Però, al marge d’aquestes cançons, quasi temàtiques, en les setmanes frontereres al juny es publiquen èxits tan trencadors i influents, que, a banda de sonar sense parar als xiringuitos per vacances, passen a ser història de la música popular. És el cas del debut en solitari de Beyoncé.

Escollida la millor cançó del que portem de segle XXI per Rolling Stone, Crazy in love va aparèixer el 18 de maig del 2003 i el món sencer va patir una sacsejada. Una setmana després de publicar el videoclip, compartit amb el que després seria el seu marit, Jay-Z, Beyoncé era número 1 de la llista de senzills als Estats Units. S’hi va estar pràcticament tot el juny i el juliol i va vendre 8 milions de còpies de la cançó. Fora de l’Amèrica del Nord va arrasar a absolutament tot arreu: Austràlia, Dinamarca, Itàlia, Nova Zelanda, els Països Baixos... No va néixer per ser una cançó de l’estiu, va néixer per començar una revolució.

Cargando
No hay anuncios

Madonna ja hi era abans (i Britney Spears i Jennifer Lopez), però és amb Beyoncé, i aquesta cançó com a gran símbol, que s’enceta l’hegemonia de les grans solistes pop en la indústria musical. Una generació que traça una línia entre aquest Crazy in love i Bad guy de Billie Eilish i que recorre quinze anys, matisos d’estils i un grapat d’estrelles que han acaparat tots els focus: Taylor Swift, Rihanna, Lady Gaga, Katy Perry, Miley Cyrus... dones extraordinàriament talentoses, poderoses i empoderades que han canviat les regles del joc.

Tot va començar aquell estiu del 2003 i unes trompetes que donaven la benvinguda a Beyoncé: “ Yes, it’s so crazy right now ”.