Amb la candidatura de Forn, arrenca la batalla per liderar Barcelona

BarcelonaPoques vegades hi haurà una campanya electoral tan disputada a Barcelona com la d'aquest any. En certa manera, es pot donar per començada ja la cursa un cop aquest dimecres es va confirmar que Joaquim Forn serà el candidat de JxCat, formació en la qual, al igual que passa al Parlament, s'integra també el PDECat. Aquest partit és el que ha patit més canvis des de les eleccions del 2015, quan Forn es va presentar com a número dos del llavors alcalde Xavier Trias per Convergència i Unió. El fet que la llista l'encapçali un pres polític farà que la campanya pivoti sobre la injusta situació dels presos i exiliats, ja que Forn, presumiblement, no podrà participar directament en els debats en les mateixes condicions que els seus adversaris.

Tanmateix, ell mateix, com reconeix a l'entrevista que publiquem dijous, vol que el debat vagi més enllà del tema sobiranista i que es parli també de les polítiques i els assumptes que preocupen i interessen als ciutadans més enllà del tema nacional. És el desig de la majoria dels candidats, tot i que d'una manera o altra l'excepcionalitat que viu el país influirà sens dubte en la campanya. El debat serà interessant perquè els caps de fila, en general, són també gent de pes. Ada Colau –que ahir va anunciar que portarà el sociòleg i actual comissionat de Cultura, Joan Subirats, com a número dos– repeteix amb Barcelona en Comú; Manuel Valls s'ha fet seu l'espai de Ciutadans i ahir va anunciar també que incorpora Lliures a la seva candidatura; Ernest Maragall, amb àmplia experiència a la ciutat quan el seu germà era alcalde, és el candidat d'ERC; Jaume Collboni repeteix al davant del PSC; i Josep Bou, un empresari amb el qual el PP –per primer cop en molts anys– renova el seu candidat, és l'aposta dels populars. A tots ells s'hi sumen altres candidats com Jordi Graupera o Ferran Mascarell, tot i que aquest últim podria ser que s'acabés integrant en la candidatura de Joaquim Forn, que pot tenir com a número dos un pes pesant de JxCat com Elsa Artadi.

Gairebé tots han insistit que cal parlar del model de ciutat, de les necessitats dels barcelonins i dels problemes a què caldrà fer front els pròxims anys. Alguns són problemes vells, com les disfuncions que provoca el turisme desbocat, la falta de pisos de propietat i de lloguer a preu assequible o les carències en mobilitat. D'altres, tot i que ja els tenim aquí, s'intensificaran els pròxims anys, com els canvis que provoquen les noves economies digitals en el mercat de treball, l'envelliment de la població o la gestió de la percepció d'inseguretat que té la ciutadania. Una ciutat és un ens dinàmic que s'ha de reinventar cada cert temps per adequar-se a les noves necessitats. Els reptes seran molts i la campanya, tot i l'excepcionalitat del moment per la repressió que viu el sobiranisme, serà clau per posar sobre la taula la posició de cadascú. Perquè difícilment hi haurà grans majories i és quasi segur que caldran grans pactes.