Canvi de destí
Va aconseguir una audiència de Hitler i li va demanar l’alliberament dels presos polítics noruecs, però després de la Segona Guerra Mundial va ser acusat de filonazi, els seus llibres van ser cremats a Oslo i el seu nom esborrat de les llistes literàries. Queden pocs dubtes que Knut Hamsun va ser partidari del nazisme i, encara menys, que va ser un dels grans narradors de la literatura europea moderna. Com en el cas de Céline, han hagut de passar molts anys abans que l’obra literària s’imposés a l’abjecció ideològica. Tanmateix, entre les dues grans guerres Hamsun va ser un escriptor indiscutit i les seves novel·les, sobretot Fam i Pan, formaven part de qualsevol biblioteca ben dotada.
Tinc debilitat per Knut Hamsun i he procurat no camuflar els seus deliris polítics. Només falta admetre el que és inqüestionable: algú amb una ideologia detestable pot ser un artista excel·lent, encara que la ideologia no ens agradi. Amb tot, la mentalitat filosòfica de Hamsun, la que finalment el fa naufragar, és molt complexa: Dostoievski, Nietzsche, els anarquistes, un panteisme amb aspiracions neopaganes. En conjunt, una radicalitat molt pròpia de la seva època. Literàriament Hamsun és un innovador que cultiva amb excel·lència el monòleg interior i s’expressa amb un poderós lirisme. Pan conté algunes de les més belles descripcions de la naturalesa de la literatura moderna.
A Fam, Hamsun condensa tot el seu radicalisme en el moment de confrontar-se amb la condició humana. El protagonista és empès a recórrer les fronteres de la bogeria. És un outsider, com la majoria dels personatges del novel·lista noruec. En un sentit tràgic i evocador del teatre antic grec, Hamsun sempre planteja bruscos canvis de destí. No hi ha res, en definitiva, que tingui estabilitat, i l’ésser humà queda consumit per la preponderància de l’atzar.
