Ser capaç de liderar el grup. Tenir credibilitat professional. Influir en el comportament dels companys per millorar-lo. Predicar amb l’exemple. Ser un referent a la gespa. Protegir els joves. Ajudar els entrenadors. Guiar els nouvinguts. Ensenyar què és i com es viu el barcelonisme. Aquestes són algunes de les característiques que ha de tenir un bon capità del Barça. Carles Puyol, segons els seus companys i entrenadors, les ha tingut totes, i per això serà recordat per sempre més com un dels capitans més valuosos de la història del club.
L’anunci que plega el 30 de juny i que renuncia als dos anys de contracte que té firmats ha estat un últim servei al club i una demostració de lleialtat poc corrent en el futbol d’avui dia. Va dir que no s’arrossegaria i no s’arrossegarà. Va dir que resoldria el seu contracte amb el Barça si es veia incapaç de rendir a un bon nivell i així ho farà. Suposo que al club ja li han pres les mides per a l’estàtua i que ja hi ha un equip treballant en l’homenatge. I vull pensar que els responsables de la gestió del primer equip ja han activat tots els mecanismes necessaris per, ara sí, transformar la plantilla en profunditat.
Els canvis vindran per dues vies: la primera, l’arribada de futbolistes de primer nivell, candidats a ser titulars indiscutibles, en posicions clau com el centre de la defensa o la porteria (algunes baixes i altes més no estarien gens malament), i la segona, un canvi de rols dins el vestidor. I això és el més complicat de tot. Sense Valdés ni Puyol, el Barça perdrà dos dels jugadors amb més personalitat i caràcter de la plantilla, i en funció de qui assumeixi el lideratge vacant el col·lectiu anirà per un cantó o per un altre. Quan d’un grup que funciona d’una determinada manera de cop en marxen dos membres amb un pes específic molt gran, els canvis són automàtics i poden tenir repercussions rellevants. La resta dels membres del conjunt també canviaran (ho vulguin o no) i hi haurà un determinat nombre d’individus que es repartiran les funcions dels absents. Depenent de com exerceixin el nou rol que hauran adoptat en el grup, la plantilla en sortirà reforçada o debilitada, beneficiada o perjudicada. No serà fàcil substituir un lideratge com el de Puyol, basat en l’esforç, l’amor propi i l’entrega incondicional a una samarreta. De fet, ara mateix es fa difícil intuir qui podria ser un referent amb aquestes característiques. Haurem d’esperar. Potser quan Puyol no hi sigui aflorarà una part de la personalitat d’un futbolista que fins aleshores no havia tingut espai per créixer.