23/12: Canviem les lleis

Fa molts anys vaig participar en un magnífic programa de Joaquim Maria Puyal sobre la situació del català. Tots els participants vam dir que volíem salvar el català com a llengua viva de cultura i ús social. Alguns dèiem que amb les lleis vigents aquesta salvació del català era impossible. Uns altres deien que la llei diu el que diu, i que s’ha de complir, per damunt de tot. Uns parlàvem de la llengua. Uns altres de les lleis. Fins que Modest Prats va fer una magistral intervenció final que venia a dir: certament les lleis s’han de complir; per tant, si una llei és injusta, el que hem de fer és canviar la llei. Ho he recordat ara que els tribunals han dit que la llei fa gairebé impossible la immersió lingüística, necessària però no suficient per a la pervivència del català. Doncs si figura que volem salvar el català, el que cal és canviar la llei. Si no la canviem és que l’objectiu era fals. Si pensem que la presó dels líders independentistes és injusta o desproporcionada i un obstacle per al necessari diàleg polític, però la llei no permet ni l’amnistia ni tan sols el pal·liatiu de l’indult, canviem les lleis. Les lleis no són paraula divina, poden ser injustes, contraproduents o absurdes. N’hi ha que ho són. Cal canviar-les.