Cap revolució... de moment

Ho sento. Cap revolució. Cap guillotina instal·lada a la Piazza del Popolo de Roma. Res. Ha arribat l'últim dels democristians, un home que ja era polític a la panxa de la seva mare i -que meravellós el món de les famílies-, nebot de Gianni Letta, persona de confiança de Berlusconi. Tot sota la mirada atenta d'un excomunista (li van denegar l'entrada als Estats Units el 1975), el president-bis Napolitano. Les dues itàlies. Què diran els que fins ahir cridaven "Que ve el llop!"? Mireu què ha passat: res. La capacitat que té el mur de goma de la política italiana per absorbir les tensions és proverbial. Ara queda molta feina. Es tracta de sortir de la crisi i de l'època Berlusconi. Però no és magnífic, tot això? Va guanyant la política. I els tècnics? Que tornin als anuncis de Gas Natural!