De caps de sala, cambrers i clients

Ja fa tres anys que l’Acadèmia Catalana de Gastronomia no tan sols atorga el Premi Nacional de gastronomia als xefs, sinó que premia els caps de sala. I aquest 2020, el premi ha correspost, ben merescudament, a Alfred Romagosa, del restaurant Fermí Puig. Des que hi arribes fins que en marxes, aprecies que la mà invisible del cap de sala orienti la vetllada i que el cambrer no interrompi la conversa, et miri a la cara i somrigui, estigui més disposat a escoltar i observar que a preguntar, no et comenci a donar instruccions com si fos un auxiliar de vol a un passatger captiu i, per descomptat, no et faci sentir culpable de no tenir prou cultura gastronòmica. El mateix passa a les botigues amb els dependents. ¿El client hi és benvingut o és un enemic? Aquesta actitud demana amor per la feina i interès per qui entra per la porta. El client també té un deure amb el personal. Si vols conèixer una persona, observa el tracte que dona al cambrer.