14/04/2019

Caputxeta Vermella Fahrenheit 451

Nosaltres som costumistes. Ella em fa així, així, així amb el dit... Portant-me com un punter làser màgic. No ho veieu, però aleshores jo vaig baixant, baixant... Sec. Obro les cames. Ella ve. Es gira. Se’m posa a les escarranxes. I guaita els llibres del munt. Els tenim afilerats: Davant de casa meva, El Petit Príncep, Bestioles, Els peluixos, El Pinxo i el rock, El petit llibre de la granja... Me’n dona un. L’obrim. Llegim. Mirem. Sentim. Parlem. Cridem si cal. Fem ganyotes i carotes. I ditets que il·luminen personatges, animals de les pàgines que van passant. I tot el que faci falta. I després un altre, i un altre... Però jo, ara, no sé què dir-vos. No sé si faig bé. Ai, no sé si la nena em sortirà granota o psycho killer freelance, o terrorista professional del no-res... Què creieu?

Ho preguntarem a l’escola pública Tàber de Barcelona. Es veu que han retirat 200 llibres de la biblioteca infantil. Diuen que són “sexistes”. Que sí, que els han analitzat rotllo carboni 14. La comissió de gènere de l’escola ha agafat el seu bisturí: nombre de personatges masculins i femenins, el rol que fan, les escenes i els valors segons el sexe... Resultat: un 30% dels llibres retirats de la biblioteca i un 60% tenien algun estereotip de gènere però els han deixat perquè si no la biblioteca restaria buida. No han superat la purga-foguera llibres com La Caputxeta Vermella, La Bella Dorment, La llegenda de Sant Jordi... Sense paraules. Sense lletres. Muts i a la gàbia. És un gran inici. Si seguim així arribarem al CTRL+ALT+SUPR absolut: es destruirà tota la literatura europea, occidental, mundial, sideral. I continuarem amb l’escultura, la pintura, la música... Per cert, quin organisme decidirà els llibres que s’han de retirar? I com? On aniran a parar els textos maleïts-malalts? ¿A un magatzem búnquer sota terra com si fossin plutoni radioactiu? ¿Hi haurà hospitals per desinfectar les criatures que han llegit els llibres tòxics? ¿A partir d’ara Eva no fotrà mossada a la poma verinosa del paradís i als inicis mitològics del temps Adam i Eva, a parts iguals, fundaran l’empresa Apple? Moltes preguntes, però jo només en tinc una: per què la ficció?

Cargando
No hay anuncios

Potser la resposta és a Fahrenheit 451, la novel·la, de cada cop menys ciència-ficció, de Ray Bradbury: una societat on es cremen llibres perquè la gent no pensi. Llegir és delicte i hi ha bombers professionals-infernals que tenen la missió de calar foc als llibres. Les flames alliberadores perquè la gent pugui ser feliç i sana. Flamarades roges, ardents, rogents... com la Caputxeta Vermella. El fum és indici de foc, o de femer real. Oloreu. Es culpa la Caputxeta, es culpa la ficció dels problemes de la realitat. Potser es culpa la Caputxeta perquè no es vol veure el llop de la realitat. És més fàcil fotre les culpes a un llibre que a un mateix. És més fàcil cremar l’altre perquè et permet mirar a una altra banda, espolsar-te, fregar-te les mans. Potser perquè hi ha persones per a les quals censurar contes és una manera de carbonitzar les seves responsabilitats, oblidar que, realment, no llegeixen contes als seus fills. Potser perquè no volen recordar, saber que educar, veritablement, un fill és preparar-lo perquè un dia pugui volar sol. No pas perquè es quedi tancat en una habitació d’autoprotecció plena d’obsessions, ruqueries, manies... Un petit món irreal, destructiu, letal perquè quan la criatura surti al carrer no hagi après la lliçó: que hi ha llops, que són reals, que mosseguen. I fins i tot hi ha vaques, gallines, enciams, tomates... Potser perquè fer barbacoes de llibres és la cortina de fum i greix perquè ningú vegi per què dimiteixen, externalitzen o subcontracten l’educació dels seus fills alguns. Potser perquè, de mica en mica, la ficció es va convertint en real. Oi?

Cada cop som més els que ens sentirem com aquells dissidents de Fahrenheit 451 que es trobaven als boscos per transmetre’s oralment els llibres, per memoritzar-los, perquè no es perdin. Perquè no desaparegui la cultura, la vida. Explicar, escarranxats, lliurement, contes als fills és això i potser un dia serà un acte revolucionari, antisistema. Resistirem i ho farem per ells.