Ha de ser obligatòria, la vacuna?
Els darrers dies, les notícies que hem tingut sobre la imminència de les vacunes contra el covid-19 ens han fet pensar que potser hi ha llum al final del túnel i que el 2021 pot ser un any clau per acabar amb la pandèmia. Però, per ara, els únics efectes pràctics d’aquests anuncis només s’han produït a les borses, cosa que ha permès a més d’un fer calaix aprofitant les ganes que tenim tots de sentir que el malson pot tenir un final proper.
Fins ara, la majoria de científics ens han dit que l’arribada de les vacunes aniria per llarg perquè, indefugiblement, calen anys de recerca i desenvolupament per testar amb garanties qualsevol medicament. Sembla obvi, fins i tot per als que no hi entenem, que es desconeixeran els efectes que pot tenir un nou fàrmac a dos anys vista o més si el comencem a utilitzar quan tot just en fa un que hem conegut l’existència d’aquest virus concret.
Quan passem de les paraules als fets i les vacunes es comencin a fabricar i a administrar de forma massiva entre la població, molt probablement aflorarà de nou el debat sobre la seguretat de les vacunes, amb una allau de teories estrafolàries i de predicadors de l’apocalipsi que ens voldran convèncer que tot plegat és un invent del dimoni. Per això, davant de l’escenari que tenim, serà més necessari que mai fer molta pedagogia per resoldre els dubtes raonables que molta gent pugui tenir. En aquest repte, l’opinió dels científics esdevindrà essencial per donar confiança a la ciutadania.
El debat sobre les vacunes ha anat guanyant pes entre aquells que, per raons més personals que científiques, en qüestionen les bondats. Amb l’impuls creixent de la influència de les xarxes socials hem vist com cada dia més gent està disposada a creure que és més gran el risc de vacunar-se de determinades malalties que no pas el risc de contraure la malaltia de la qual no es vacunen. Per posar-hi números, l’enquesta de salut pública de Barcelona estima que uns tres mil nens de la ciutat, l’1,5% del total, no estan vacunats per decisió de les famílies.
L'auge del corrent antivacunes explica que en els darrers anys, encara que sigui de forma molt escadussera i puntual, a Europa hagin sorgit brots de malalties com el xarampió, que fa anys que havien estat erradicades. I a Espanya, tot i que es compten amb els dits de les mans, encara es produeixen morts per galteres, tosferina o varicel·la. Un cas desgraciat d’aquesta desconfiança envers les vacunes va ser la mort, l’any 2015 a Olot, d’un nen contagiat de diftèria.
Amb les xifres a la mà, però, la realitat és ben eloqüent. La implantació del calendari de vacunacions a Catalunya, l’any 1980, ha tingut un efecte espectacular per acabar amb moltes malalties infeccioses que es poden prevenir amb l’administració de la vacuna. El 1984 es van registrar 36.740 casos d’aquestes malalties; tres dècades després se’n registraven només 1.500, un 96% menys. I tot això s’ha fet amb grans dosis de pedagogia per part de les autoritats sanitàries i dels professionals mèdics, ja que a Catalunya vacunar-se no és una obligació legal.
Molt probablement, quan la vacuna contra el covid-19 arribi a la població viurem un debat sobre si ha de ser obligatòria. Segons una enquesta publicada la setmana passada pel diari El País, només el 24% dels espanyols es posarien la vacuna de forma immediata, el 37% s’esperarien un temps i el 13% afirmen que no se la posarien en cap cas. Si aquestes dades són certes, per molt eficaç que fos la vacuna de ben poca cosa serviria per generar eficàcia en el conjunt de la població. No obstant, hem de tenir en compte que aquestes dades s’obtenen quan encara tenim més preguntes que respostes.
En la meva opinió, seria un error que s’imposés la vacunació contra el covid-19 de forma obligatòria, circumstància que d'altra banda xocaria amb el respecte a drets fonamentals reconeguts en el nostre ordenament jurídic. La població catalana ha demostrat una maduresa excepcional que fa innecessari convertir la vacunació en obligatòria. S’han assolit índexs espectaculars de vacunació sense cap imposició, i això no hauria de ser diferent en el cas del covid.
Tanmateix, davant d’una vacuna exprés, que per la urgència de la situació no s’haurà pogut testar a llarg termini per descartar-ne tots els riscos o reaccions adverses, serà més necessari que mai que els científics i els metges prenguin la paraula per donar confiança a la ciutadania. Hem vist que el rigor amb què actuen les agències encarregades de validar els nous medicaments permet tenir garanties, però en aquest cas la pressa ens ha fet escurçar un camí que en altres condicions duraria anys. Ja sabem que ni en la ciència hi ha unanimitat en les opinions, però davant d’un fet tan transcendent, caldrà escoltar bé les veus autoritzades. Del que segur que ens haurem de vacunar tots de forma obligatòria serà de la desinformació i dels telepredicadors.
