El nostre petroli
Per fortuna, cada vegada són més freqüents les notícies relacionades amb avenços en recerca en l’àmbit de la medicina i les ciències de la vida. Aquesta setmana mateix hem sabut que equips d’investigadors catalans que participen en un projecte internacional, entre els quals hi ha l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB), han descobert la importància d’algunes mutacions que són claus per detectar de manera precoç diversos tipus de càncer. També hem sabut que investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han descobert que en determinades condicions, de manera natural, el virus del VIH es pot mantenir latent sense generar la infecció. Aquests són només els dos exemples més recents, però la llista es podria allargar molt amb l’explicació dels resultats que obtenen el conjunt de centres de recerca que hi ha a Catalunya en l’àmbit de la biomedicina, vinculats als grans hospitals que tenim al país i també a les universitats.
Catalunya destaca en els camps de la genòmica i la biologia estructural i en àrees com la química mèdica, la nanomedicina, la bioinformàtica i el big data. També compta amb grans capacitats en recerca oncològica, que abasta tota la cadena de valor, des de la recerca bàsica a través d’empreses altament especialitzades fins als hospitals, que juguen un paper important en la investigació clínica i que com a carta de presentació compten amb metges de primer nivell i de reconeixement mundial. El sistema de salut de Catalunya, que manté un dèficit de finançament estructural preocupant, aconsegueix tanmateix un remarcable grau d’excel·lència dels seus hospitals, amb un reconegut prestigi internacional en camps com l’oncologia, la cirurgia toràcica i cardíaca, els trasplantaments renals i la cirurgia oftalmològica.
El desenvolupament de l’economia catalana mai no es podrà basar en l’explotació de grans recursos naturals que no té, tot i que en part ho fa amb el turisme. El nostre futur com a país passa per confiar en la capacitat, la creativitat i el talent de les persones, i en això destaquem de manera especial en el camp de la recerca, tal com mostren molts indicadors que encara queden lluny de situar-se en posicions capdavanteres. La inversió en investigació i recerca a Catalunya se situa en l’1,5%, que, tot i superar la mitjana espanyola de l’1,2%, encara queda lluny de la mitjana europea, que frega el 2% i està a mig camí de la inversió de països amb els quals sovint ens agrada comparar-nos, com Dinamarca, Suècia o Finlàndia, que hi inverteixen el doble que nosaltres.
En termes estratègics, el nostre petroli és la recerca, però bona part de la societat no en té prou consciència. El sector de les ciències de la vida i de la salut, emmarcat en el que es coneix com la BioRegió de Catalunya, genera més de 30.000 milions d’euros anuals i representa el 7,2% del PIB. Al seu voltant hi ha més de mil empreses que hi desenvolupen la seva activitat, hi ha 40 centres de recerca, 18 hospitals universitaris i algunes infraestructures de recerca singulars. Aquesta activitat es desenvolupa a través de 800 grups de recerca que treballen en biociències i matèries afins, i que donen feina a 6.500 investigadors, a més d’altres professionals de suport.
Gràcies a tots aquests actius, Catalunya surt al mapa de la recerca quan ens fixem en la producció científica. En el context espanyol, les publicacions biomèdiques fetes a Catalunya els darrers anys suposen el 34% del total; també representen el 3,5% de totes les que es fan a la Unió Europea, i arriben a l’1,2% del total mundial, encara que el nostre país només té el 0,1% de la població mundial.
Amb aquests indicadors, tothom hauria d’entendre que la recerca, i de manera específica la recerca biomèdica, ha de ser una prioritat estratègica indiscutible que s’ha de situar al capdamunt de l’agenda política. Per assolir l’objectiu, s’ha de convertir la recerca en una prioritat pressupostària –cosa que concerneix totes les administracions, incloent-hi l'Estat i l'Ajuntament–, cal una revisió de la fiscalitat que afavoreixi la inversió i, entre altres coses, convé que el sistema educatiu estimuli al màxim les estratègies encaminades a reforçar les vocacions científiques. I, òbviament, també cal continuar creant les condicions perquè la fuga de cervells no sigui indefinida. Aquesta és una cursa de fons que només pot tenir èxit si hi ha una aposta decidida i continuada en el temps que sigui capaç de transferir els resultats de la recerca a l’àmbit de l’empresa.
S’ha de reconèixer que s’han fet moltes coses bé i que per això ens trobem en una posició que, amb una aposta decidida i desacomplexada, permet mirar el futur amb optimisme. Podem sortir al mapa del món com una potència en recerca si fem moltes coses i les fem bé. No és cap quimera si no ens equivoquem de prioritats, perquè el talent i la creativitat han de ser el nostre petroli, amb l’afegit que són un recurs inesgotable.
