Quin personatge de ficció podria ser Carles Puigdemont?

BarcelonaTom Kirkman, el personatge central a la sèrie Sucesor designado, era l’onzè en la línia de successió del president dels Estats Units. Però un atemptat al Capitoli -els “passos al costat” de Hollywood sempre són més espectaculars- fa que aquest discret secretari d’estat d’Habitatge hagi d’assumir el càrrec inesperadament.

Primer el veiem dubitatiu per la responsabilitat que comporta i l’impacte que pot tenir en la seva família, però de seguida li agafa el gustet. A l’establishment això li fa una gràcia relativa. Però Kirkman és determinat i -referèndum o referèndum- aconsegueix complir els seus propòsits, tot i els múltiples enemics que l’assetgen. A partir d’aquí, el veiem dubtar sobre si suspèn o no unes eleccions (per amenaça de bioterrorisme, ja he dit que a Hollywood no es moquen amb mitja màniga). I el seguim mentre investiga si hi ha un conspirador a la Casa Blanca que li vol fer el llit i succeir-lo. Kirkman comparteix una cosa crucial amb Puigdemont: a cap dels dos els agrada gaire l’article 155. Hi ha un capítol en què el governador de Michigan es rebel·la i es nega a reconèixer a Kirkman l’autoritat presidencial. El president té l’opció d’executar la clàusula de supremacia, que li permet suspendre de facto l’autonomia de l’estat. Però s’estima més forçar una solució política (ni que sigui amb un farol com una casa, tot s’ha de dir). El conflicte que l’enfronta al governador, per cert, és una càrrega policial desmesurada.

No tot són triomfs, esclar: a Kirkman el veurem tastar les amargors de la política en forma de frustració. “El curs de la història no sempre el dictem nosaltres”, diu a l’ambaixador iranià, però sembla que també s’ho digui a ell mateix. En tot cas, ell es veia ja semiretirat però, goita tu, ja passa per la segona temporada.