Carlos Lesmes o la teoria del mal menor
Periodista“No sé per què, però els presidents del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem sempre comencen o acaben sent com carn i ungla amb les vicepresidentes”, assenyala una font judicial que confirma, com era d’esperar, que no hi haurà renovació del TS i el CGPJ, segons ha quedat clar en la reunió entre el líder del PP, Pablo Casado, i el president del govern, Pedro Sánchez.
L’agost del 2018 Sánchez i Casado es van reunir durant gairebé 3 hores. En aquell moment el PP comptava amb 137 escons al Congrés i 130 al Senat, la majoria absoluta. Segons els mitjans de comunicació, no hi va haver acords rellevants. Però s’equivocaven. Sánchez i Casado van pactar renovar el CGPJ. I entre setembre i novembre hi van treballar al Congrés i al Senat. Només faltava la cirereta: acordar el nom del futur president del Suprem i del CGPJ. I també ho van aconseguir: Manuel Marchena deixaria el tribunal del Procés, ja conformat, i seria la cinquena autoritat de l’Estat (descomptant la família reial).
Però el cèlebre missatge de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, ho va espatllar tot el 17 de novembre del 2018. Cosidó, per explicar als seus companys de partit que era una bona idea acceptar 10 vocals conservadors contra 10 de progressistes, es va veure obligat a sincerar-se. La presidència de Marchena suposaria, va rematar, controlar la sala segona del Suprem “per la porta del darrere”. El pacte va explotar.
Cap ganes de renovar el CGPJ
La correlació de forces ara és diferent. El PSOE compta amb 120 escons al Congrés, el PP amb 88, i els socialistes governen en coalició amb Unides Podem. Per tant, qualsevol pacte hauria de donar la majoria a les forces progressistes.
Pablo Casado no ha tingut mai cap simpatia per Lesmes. El considera un personatge que sempre prefereix col·locar els seus amics en posicions estratègiques del poder judicial, tot i que -també s’ha de dir-, tampoc és casual que la majoria siguin pròxims al PP. I l’actual president del Suprem i del CGPJ sap que Casado no l’aprecia. Després de l’èxit de la moció de censura del juny del 2018, Lesmes s’ha acostat a la Moncloa. I la vicepresidenta Carmen Calvo ha anat teixint amb ell una relació constant i estreta, segons totes les fonts.
Així com María Teresa Fernández de la Vega es va encaparrar en fer que Carlos Dívar fos el president del Suprem, en el cas de Lesmes s’ha consolidat una fase de pròrroga, una convivència que a la Moncloa qualifiquen de “lleial”, segons assegura una font.
En aquest context, el CGPJ va decidir al gener suspendre el nomenament de tres nous magistrats de la sala segona del Suprem. El resultat de tot plegat és que ni Casado ni Sánchez tenen cap interès en renovar l’òrgan de govern dels jutges: a Casado ja li va bé amb la majoria actual, que li permet controlar les institucions principals (Tribunal Constitucional, CGPJ, Suprem, Tribunal de Comptes i Junta Electoral Central). A Sánchez l’estil presidencialista de Lesmes no li va malament, si el compara, per exemple, amb l’agressivitat que imperava després de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 amb Francisco Hernando i Enrique López.
¿Ha d’anar per gaire més llarg? És la pregunta del milió.
