Carnet de patinet
Avions. La mare d’un pilot d’aviació comercial que vaig conèixer li deia al seu fill cada nit abans que entrés en servei amb el seu Airbus: “Sobretot, fill, no corris i vola ben baixet”. El meu amic em deia que la seguretat en un avió consisteix a volar ben alt i a assolir com més aviat millor una bona velocitat de creuer.
Patinets. Quan jo era petit, el patinet era una joguina antiga, que ja no estava de moda i que, en certa manera, era la bicicleta dels nens que no tenien diners per comprar-ne una.
Els patinets elèctrics actuals tenen una mica d’aquestes dues anècdotes. En primer lloc, els fan servir persones sense edat o sense permís de conduir i que no tenen ni idea de les regles més bàsiques de circulació. En segon lloc, no són patinets, són motos sense seient, que no consumeixen benzina i que permeten moure’s pels carrils de bicicleta, per les voreres i per on calgui.
Són la solució ideal per a la mobilitat en ciutats on és impossible circular, aparcar i córrer. Però alhora són una joguina perillosa. Tot i que la velocitat està limitada, en baixada agafen fins als quaranta o cinquanta quilòmetres per hora. L’altre dia, sortint d’un aparcament amb el cotxe, tot i sortir ben a poc a poc, gairebé atropello un nen que va aparèixer del no res a una velocitat increïble. Aviat tindrem un mort en patinet als carrers de Barcelona. Tant de bo que no sigui així, però em temo que és només qüestió de dies.
L’Ajuntament de Barcelona ha començat a multar alguns patinets i a prohibir que circulin per les voreres. És trist perquè, al final, resulta que ho hem de regular tot. Si expliquéssim als nostres avis que en dues generacions se sancionarien els patinets no s’ho creurien pas.
En fi, si decidiu comprar-ne un (jo m’ho estic pensant), tenint en compte que és la manera més ràpida, ecològica i barata de moure’s per la ciutat, mireu, com deia la mare del pilot al seu fill, d’anar a poc a poc i volar ben baixet.
