Bolsonaro amenaça ‘el pulmó del planeta’

Els pobles indígenes de la selva tropical de l’Amazònia són les tropes d’avantguarda en la lluita contra el canvi climàtic. “En som els primers afectats”, diu Sônia Guajajara, una de les líders indígenes més conegudes del Brasil. “Assistim a inundacions més prolongades, vivim sequeres més llargues, veiem que disminueix la pesca amb la sequera”, va comentar al 'New York Times' recentment. “Això repercuteix en la nostra seguretat alimentària i també afecta la nostra cultura”.

Sovint es diu que la selva amazònica, un tresor mediambiental de més de cinc milions de quilòmetres quadrats situat a cavall entre el Brasil i vuit països més, és el “pulmó del planeta” en referència a la gran quantitat d’oxigen que alliberen i de diòxid de carboni que absorbeixen els arbres que alberga, els quals mitiguen els efectes del canvi climàtic. A més, hi habita una diversitat d’espècies animals i vegetals incomparable, a més d’un milió d’indígenes, aproximadament, si comptem només els de la zona brasilera.

Ja fa temps que l’Amazònia està amenaçada, però actualment corre més perill amb la presidència de Jair Bolsonaro, un dirigent populista polaritzador a l’estil del president nord-americà Donald Trump. Bolsonaro va prendre possessió del càrrec al mes de gener i dimarts passat es va reunir amb Trump a la Casa Blanca.

El president brasiler s’ha mogut ràpidament per afeblir la protecció del medi ambient, els drets dels indígenes sobre la terra, les organitzacions no governamentals i bàsicament tothom que no combregui amb les seves idees. “En només els primers 50 dies de govern de Bolsonaro s’han revertit 30 anys de progrés”, assegura Guajajara.

La feina de Guajajara al capdavant de l’Associació de Pobles Indígenes del Brasil se centra en garantir els drets d’aquest col·lectiu i reivindicar, entre altres coses, el dret a les terres ancestrals de la selva. Segons el World Resources Institute, entre el 2000 i el 2017, el Brasil va perdre gairebé el 10% de la seva coberta forestal. Ara Bolsonaro intensifica encara més l’amenaça amb una crida a la inversió econòmica per explotar els boscos, els minerals i altres recursos naturals del país.

Des de la seva investidura, Bolsonaro ha afeblit o privat de finançament organismes públics encarregats de supervisar la protecció de l’Amazònia i la població indígena, i ha atribuït les seves competències a un ministeri d’Agricultura que és favorable a l’explotació agrària, minera i fustera del territori. Per consegüent, els indígenes, que han aconseguit que aproximadament un 13% de la superfície del Brasil estigués protegida pel govern, temen que no s’ampliï la protecció a més terres. Les terres formalment reconegudes com a “col·lectives” són de titularitat pública, però la Constitució brasilera garanteix que els grups indígenes en siguin els usuaris exclusius. Bolsonaro diu que vol fer que aquestes terres siguin “més productives”.

Guajajara, que va concórrer sense èxit a les passades eleccions com a candidata a la vicepresidència del partit d’esquerres Socialisme i Llibertat, assegura que això seria el principi de la fi de les cultures indígenes. “Al meu parer, això vindria a ser etnocidi”, va comentar. “Un etnocidi es produeix quan es mata una cultura. Un genocidi és quan es maten les persones”.

Dirigents més assenyats que Bolsonaro buscarien maneres d’impulsar el desenvolupament econòmic respectant alhora les tribus indígenes i reconeixent l’aportació insubstituïble de l’Amazònia a la mitigació del canvi climàtic. Els estudis indiquen que les comunitats indígenes administren millor la terra.

El Brasil té un llarg historial de conflictes relacionats amb el desenvolupament i la conservació. Aquest historial se substancia actualment en un litigi civil en què s’acusa l’estat de genocidi per la mort de centenars, potser milers, de membres de la tribu dels waimiri-atroari entre el 1968 i el 1977 arran de la construcció forçosa d’una autopista que travessava l’Amazònia, segons informa 'The Associated Press'. En una vista celebrada el mes passat en una reserva amazònica remota, sis ancians de la tribu van explicar a un jutge que la dictadura militar va mirar d’eliminar-los amb armes, bombes i productes químics.

Ara, dècades després d’aquella etapa, segons Guajajara, Bolsonaro assegura que “no hi ha pobles indígenes com a tals” i reitera que “ens vol unificar a tots en una sola cultura”. Es tracta d’afirmacions ofensives i poc realistes, tenint en compte que al Brasil hi viuen més de 300 grups ètnics –probablement un centenar no tenen cap contacte amb la societat– i es parlen unes 274 llengües.

L’elecció de Bolsonaro almenys sembla que està deixant clar què es pot arribar a perdre a conseqüència de les seves polítiques i que està convencent els col·lectius marginats (els pobres, les dones, els infants i els indígenes) d’unir-se per una causa comuna. Alhora, però, deixa en l’aire el destí d’una proposta presentada l’any passat per una coalició internacional de grups indígenes de l’Amazònia a la Conferència sobre Biodiversitat de les Nacions Unides. El projecte preveia la creació d’un santuari a la selva que tindria una extensió equivalent a la superfície de Mèxic.

Si encara hi ha esperança per a la selva i els països en què governs autoritaris amenacen la democràcia i les polítiques progressistes, rau en la determinació i el poder d’activistes de la societat civil com Sônia Guajajara.