Carta a Alba Vergés: 'La trampa dels dinars de Nadal'

Benvolguda consellera, el ministre Fernández Díaz va profetitzar que el Procés separaria les famílies catalanes per Nadal. Al final, ho haurà aconseguit el coronavirus, que ens ha dividit entre porucs i despreocupats. Aquests últims deuen estar contents després de sentir els missatges que ens heu donat, tant el govern català com l'espanyol.

Ens heu dit que, després de l'any que portem, ens mereixem celebrar Nadal, que ens convé fer-ho i que podrem ser deu persones a cada àpat, amb llibertat de moviments i d'horaris. És cert que en la lletra petita també ens hi heu posat algunes restriccions i heu apel·lat a la nostra responsabilitat individual, però els ciutadans ja no estem per a matisos, després de tants mesos d'obligacions i recomanacions. És que sí o és que no? Doncs ha sigut que sí. Via lliure a celebrar Nadal, això és el que hem entès.

De manera que els membres de la família que volen que ens reunim com si no passés res són els que hi han sortit guanyant. Els que diran als germans, pares, fills que preferirien no córrer riscos innecessaris aquest any: “¿Com que no vindreu, si han dit que podem ser deu?” I potser per no discutir-te, per no fer un lleig, perquè no sembli que desconfies de la teva pròpia família acabaràs acceptant allò que tu no veies gens clar, allò que pensaves que per un any ens en podríem estar perfectament, tal com ja hem renunciat a tantes altres coses.

I serà així com el dia 25 de desembre ens trobarem en un espai tancat, cinc o sis hores al voltant d'una taula, parlant, cridant, cantant, jugant a cartes, obrint regals, i tots sense mascareta, perquè estem en família i qui de la família et podria voler contagiar. L'endemà, Sant Esteve, tornarem a ser deu, però aquesta vegada a casa de la teva parella, les mateixes hores, la mateixa festa, en un espai tancat, que a fora fa fred. I a moltes llars encara hi podem afegir un tercer àpat, el sopar del 24 de desembre, perquè Nadal és Nadal i només és un cop l'any i el toc de queda aquell dia s'allarga fins a dos quarts de dues de la nit, i tenim llibertat de moviments per Catalunya i per Espanya.

Queden vint dies per a les festes i, si ningú no hi posa remei, hi arribarem amb aquest panorama i sense poder-nos fer ni un test d'antígens previ, si és que no ens espavilem per anar a algun laboratori privat, que ja estan col·lapsats els dies previs a Nadal. ¿No ens en podríem estar, consellera, de celebrar els àpats de Nadal? ¿No hi podria haver hagut una campanya institucional coordinada que digués això i, en acabat, que cadascú actués sota la seva consciència, que tampoc es pot posar un policia a cada casa?

P.D. La trampa dels àpats familiars és que, en la gent que més estimes, no hi saps veure el perill. Per això val la pena recuperar el reportatge de Mireia Segú i Ferran Moreno a TV3 sobre una família de Vilamacolum, a l'Alt Empordà, i els efectes letals que ha tingut un dinar sense mascareta de quatre persones: els pares, la filla i el gendre.