Carta a Francesc Serés: 'Què passa quan algú arriba nou a un lloc'
He acabat de llegir La casa de foc, la teva última novel·la, el llibre més venut aquestes setmanes, i avui volia recomanar-la i escriure aquesta carta al voltant d'una de les idees que plana sobre les seves sis-centes pàgines: que tots, alguna vegada, hem arribat nous a algun lloc i que també tots sabem com és de difícil.
La trama de La casa de foc passa en els anys de la primera crisi econòmica i llegida ara, quan estem en plena segona crisi provocada aquesta vegada pel coronavirus, t'ajuda a entendre el que haurà sigut aquest primer quart de segle XXI. Ciutadans que hauran empalmat una crisi amb l'altra, que van sortir commocionats de la que va començar el 2008 i es va allargar fins al 2015, i que quan tot just començaven a treure el cap i agafar aire, l'arribada d'una segona onada el 2020 els haurà noquejat definitivament. El protagonista de la teva novel·la se separa el 2007 i no pot pagar el que llavors demanaven per un pis de lloguer a Olot. Decideix anar-se'n al Sallent, un poble de quatre cases de la vall del Ser, a la Garrotxa, a quaranta minuts de Girona que –com dius al llibre– a vegades semblen quaranta dies.
Canviar la vida urbana per la rural també és avui per a moltes persones una esperança de refugi. I aquí ve la que per a mi és la idea central de la novel·la: què passa quan algú arriba nou a un lloc. Com es comporten els nouvinguts i com ho fan els que ja hi són de tota la vida. Com es marquen distàncies. Com et donen o t'amaguen informació. Com en busques. Com us observeu mútuament. A qui t'acostes, de qui t'allunyes. Com t'acullen. Com t'integres, si desconeixes els mecanismes interns de funcionament d'aquella comunitat.
Pot ser un poble, però també una escola, una feina, un grup d'amics, una entitat, un partit polític o un país. La lluita per aprendre els codis d'aquell teu nou microcosmos és apassionant, però complicada i qui sap si impossible. “De visita, totes les cases són bones”, diu un dels personatges, la Consol de Llancers. Però hauràs de fer molt per passar de ser vist com un foraster a ser considerat un dels nostres. I potser mai serà prou, perquè en aquell món on has anat a parar hi ha un conjunt de secrets, rumors, llegendes, mites, mitges veritats o veritats dolorosíssimes que has de descobrir per poder-hi viure, però que un cop conegudes potser ja no et permetran estar-t'hi amb la mateixa despreocupació amb què hi havies arribat. Un tros de llibre, La casa de foc, un microcosmos on he viscut feliç aquests últims dies.
P.D. Algú deu haver aprofitat el títol d'aquesta novel·la –La casa de foc– per titular l'incendi de dimecres en una nau industrial a Badalona. Però és un llibre anterior teu –La pell de la frontera– el que dona les claus per entendre les condicions en què viuen els nouvinguts que també confiaven en Catalunya com a refugi i esperança.
