Tenir la cartera buida pot ser una oportunitat
El derbi contra l’Espanyol que tants culers desitjaven per a la temporada que ve no serà possible. El Sabadell va ser millor que el Barça B i va merèixer l’ascens. Però, tot i la frustració que ahir tenien els futbolistes blaugranes pel fatídic desenllaç, la temporada és excel·lent. No només perquè el jove grup que ha dirigit Garcia Pimienta s’ha sabut sobreposar a la mala planificació esportiva que s’havia fet des dels despatxos, amb decisions incomprensibles, sinó sobretot perquè el filial ha donat sentit al seu primer i únic objectiu: la formació. Amb Pimienta els jugadors han crescut. Han fet un pas més en la seva progressió. Perquè -no ens enganyem-, per molt que el B sigui un equip professional i pugui fer fitxatges de 4,5 milions com Gustavo Maia, segueix sent l’últim esgraó del procés formatiu, molt més important que els resultats.
A més, la temporada del no ascens, com a conseqüència també de la mala planificació, es tanca amb tres futbolistes del filial picant a la porta del primer equip. És la gran notícia, fins ara, d’un 2020 nefast per al Barça. Gairebé l’única bona notícia. I en el cas de Riqui i Ansu Fati, no només trucant educadament a la porta, sinó ensorrant-la sense miraments, amb aquell desvergonyiment futbolístic que han de tenir els grans futbolistes. Però ni Ansu ni Riqui es poden explicar només des del present. Darrere la seva irrupció hi ha una feina d’anys de moltíssims entrenadors que els han ajudat a créixer. Tècnics de la casa, la majoria desconeguts, que els han guiat des que van aterrar a La Masia.
Un cop assaborida la perillosa fama, ara Ansu i Riqui han de defugir les temptacions pròpies d’una edat propícia a poder-se tòrcer tot i consolidar-se com a futbolistes. Però no depèn només d’ells, necessiten que hi hagi algú valent a la banqueta que els correspongui. Com va fer Valverde, ja sigui per imperatiu o perquè hi creia, amb Ansu; i com ha fet Setién amb Riqui.
Si ens creiem el que explicava el president Bartomeu en l’entrevista al Mundo Deportivo de diumenge, el Barça vol que el nou projecte giri al voltant d’aquesta nova generació, sense oblidar òbviament la columna vertebral que seguiran sent els Messi, Ter Stegen i Piqué. És el moment perfecte per fer aquesta aposta, perquè l’entrevista al president no sigui un brindis al sol. Traguem profit de les pròpies misèries. Aprofitem la delicada economia del club, i que aquest serà un mercat atípic per buscar les solucions a casa, per demostrar que la feina de tots els Garcia Pimienta que hi ha a la Ciutat Esportiva és el camí. Un camí en el qual es creu cegament o, si no hi ha més remei, la cartera buida t’hi fa creure cegament. O això, o d’aquí quatre dies tindrem moltes coses en comú amb el Milan.
