Els casals i les colònies d'estiu s'han de poder fer amb la màxima normalitat

BarcelonaEl món de l'educació en el lleure està seriosament preocupat per les exigències de seguretat sanitària plantejades per la Generalitat per a les activitats en casals, colònies i campaments d'aquest estiu. En essència, entitats com Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés, els dos principals agents del sector, consideren que els requisits establerts són, a la pràctica, gairebé impossibles d'aplicar. Si ja resulta complicat pensar en una escolarització per al setembre amb distàncies de seguretat i grups reduïts, encara es fa més complicat en el cas del lleure formatiu, l'essència del qual té a veure amb les activitats a l'aire lliure, esportives, en moviment. El contacte amb la natura i la convivència estreta i en llibertat entre els nois i noies són també elements cabdals d'aquesta formació informal tutelada per monitors joves que estableixen una relació molt propera amb els infants i adolescents.

¿Com es pot mantenir aquest esperit basat en una convivència intensa, en què els aspectes emocionals passen en primer pla per sobre dels continguts acadèmics propis de l'escola, quan, segons la proposta del Govern, els nois i noies no es poden relacionar espontàniament, no es poden tocar i han de mantenir una distància de seguretat de dos metres? No cal ser un expert en educació o en psicologia infantil per veure'n la dificultat. L'estiu i l'entorn d'unes colònies, casals o campaments són segurament els llocs menys propicis per fer complir unes normes tan estrictes. Des del sentit comú o des de l'experiència familiar, també queda clara la dificultat del repte. "Demanar que els nens juguin a dos metres de distància va contra la naturalesa de l'activitat de lleure i va contra la naturalesa dels nens", afirma amb raó Pep Montes, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura.

Per tant, caldrà buscar maneres menys rígides de garantir la seguretat sanitària del lleure estival jove. Perquè el que està clar és que, després de mesos tancats a casa, sense poder anar l'escola i sense gaudir, doncs, de l'amistat i la convivència dels amics a l'aula, als patis i als jardins, els nois i noies tenen més necessitat que mai d'un estiu de lleure educatiu. No és realista creure que els monitors, fins i tot si hi ha recursos públics extra –cosa que ara mateix no està garantida– per redoblar esforços i augmentar les contractacions, puguin garantir el compliment d'unes normes com les que s'han proposat.

Segurament, la manera d'assegurar un estiu actiu per a tots ells passa per controls sanitaris previs, al més exhaustius possibles, que permetin després una activitat sense encotillaments inviables. I, això sí, amb condicions d'higiene més exigents de les habituals que probablement haurien d'estar tutelades i garantides amb la incorporació de professionals de la sanitat a les diferents activitats. Les monitores i monitors no poden fer el paper ni d'infermeres ni de vigilants de seguretat. No se'ls pot exigir aquesta responsabilitat, tan allunyada, d'altra banda, de la seva tasca formativa. Cal, doncs, pensar més a fons la manera de garantir els casals, colònies i campaments d'estiu.