Una moneda revela el nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: Kum
Les troballes arqueològiques al jaciment de Tivissa demostren que hi havia una fàbrica de monedes
BarcelonaKum. Així es deia la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d'Ebre), i era la capital del poble ibèric dels Ilercavons. Tot plegat s'ha descobert fa poc i és el resultat d'una feina de 22 anys d'excavacions en aquest jaciment ibèric. La pista del nom de la ciutat la va donar la troballa d'un fragment de plom amb la marca d'una encunyació monetària. Es tracta d'una prova per encunyar moneda en la qual s'ha trobat una inscripció amb el símbol de l'alfabet ibèric que es pronunciaria Kum.
El cuny apareix en un volum important de monedes aparegudes al jaciment i constata que el Castellet de Banyoles va ser un important enclavament ibèric que disposava de fàbrica de moneda. "Es tracta d'una troballa especialment significativa i d'un gran valor històric que demostra la importància geoestratègica del jaciment en el context de la Segona Guerra Púnica", diu Rafael Jornet, un dels investigadors del jaciment i membre del Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució Social (GRAPCE) de la UB.
Els altres tresors del jaciment
Les diferents excavacions ajuden a imaginar com era aquest assentament ibèric. Fa més d'un segle que es van fer les primeres troballes al Castellet de Banyoles. El 1915 uns treballs agrícoles van fer aflorar joies d'or, objectes de plata i dipòsits de moneda. Pocs anys més tard, el 1927, es va trobar el que es va conèixer com el Tresor de Tivissa, un conjunt de quatre plàteres, onze vasos i dos braçalets, tots d'argent. Als anys trenta i quaranta es van trobar més elements, com dues torres pentagonals bessones que flanquejaven la porta principal del poblat i un conjunt d'edificis a tocar de la torre sud. Després de molts anys en què no s'hi va treballar, s'hi va tornar a excavar als setanta i a la dècada dels noranta.
La colonització de l'assentament
En els últims anys les diferents campanyes d'excavació confirmen el caràcter urbà de l'assentament, que va ser ocupat de manera ràpida per un grup, perquè aparentment la zona estava despoblada. Va ser, doncs, una colonització d'una població que provenia de l'exterior. S'ha localitzat un gran carrer de 12 metres de llargada que separava dos trams de barris de cases i han aparegut fonaments d'habitatges: el més gran, de 250 metres quadrats, i el més petit, de 30 metres quadrats. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d'un pati interior, mentre que els més petits tindrien reduïdes compartimentacions internes. Tot plegat reforça la idea d'una forta estratificació social d'aquesta ciutat ibera, que controlava el comerç entre la costa i l'interior a través del riu Ebre i on grecs i fenicis comercialitzaven amb cereals, fusta i metalls. Com altres ciutats iberes, l'arribada dels romans va provocar el seu abandonament a finals del segle III aC.