Catalunya, un motor exportador
BarcelonaNi la desacceleració general de l'economia europea, ni el caòtic Brexit, ni la incertesa per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, ni el procés independentista. Cap d'aquests factors no ha aconseguit frenar la bona forma exportadora de l'economia catalana. Una situació que ja fa nou anys que dura i que ha sigut decisiva per a la sortida de la crisi. Les dades parlen per si soles: les exportacions catalanes van créixer un 3,1% el 2019 i van batre el seu rècord per novè any consecutiu, fins a arribar als 73.853 milions d'euros. Si sense context la xifra ja és bona, si hi afegim la comparació amb la del conjunt de l'Estat o amb la de les principals potències de la Unió Europea, encara ho és més.
Pel que fa a Espanya, el creixement exportador de l'any passat es va situar en l'1,8%. Bona part d'aquest augment es deu, a més, a Catalunya, que una vegada més se situa com la comunitat autònoma que aporta més al conjunt, amb una quota del 25,5%, quatre dècimes més que el 2018. Catalunya es reforça, sens dubte, com el motor exportador de l'Estat. I en comparació amb Europa, només cal donar les xifres exportadores de països com Alemanya (+0,8%) o Itàlia (+2,3%) per entendre la dimensió de l'èxit català, que està també una mica per sobre de França (+2,9%). I encara una dada rellevant: la mitjana de la zona euro se situa en un 1,9% positiu.
Malgrat el mal moment europeu, Catalunya ha aconseguit col·locar els seus productes al continent, on les exportacions catalanes han crescut un 4,5% (amb un significatiu increment del 3,6% al Regne Unit tot i el Brexit). Però on més s'ha notat l'augment de la penetració catalana és a l'Àsia (+8,9%) i a l'Amèrica del Nord (+5,3%). La diversificació, tant geogràfica com sectorial (farmàcia, química, equipaments i alimentació són els sectors que han anat millor), és la clau de l'èxit de la sostinguda capacitat exportadora de la indústria catalana, que amb aquesta doble aposta segueix any rere any trobant mercats malgrat els vaivens de l'economia mundial. De fet, aquestes bones dades gairebé han suposat deixar a zero el dèficit de la balança comercial: el dèficit va créixer un 0,1%.
Però no es poden llançar les campanes al vol, ni de bon tros. Amb el sotrac del coronavirus, aquest 2020 no ha arrencat precisament bé per al comerç mundial. El perill de la guerra comercial, i per tant de la imposició d'aranzels, també es manté com una amenaça latent. En aquest context advers, amb la Xina tancant portes i amb una tendència a l'encongiment global, caldrà no abaixar la guàrdia i mantenir l'aposta d'internacionalització. Les empreses catalanes ja tenen prou experiència per saber com capejar el temporal i mantenir posicions en els mercats mundials.
L'altra cara positiva d'aquest dinamisme exportador de l'economia catalana és que baixa la seva dependència del mercat espanyol. A aquesta reducció hi han contribuït no només les exportacions, sinó també el mercat interior català, que ja és tan important com el de la resta de l'Estat.
