“Per Catalunya, la pau, la justícia i l’amor”

El president Companys va passar cinc setmanes detingut a Madrid. Allà va ser vexat (alguns capitostos del règim el van anar visitar per escarnir-lo) i torturat (al moment de l’afusellament tenia nafres a l’esquena i els peus inflats). Al sumari hi van fer constar tota mena de falsedats per difamar-lo. El judici oral no va durar ni una hora. Malgrat tot, al testament que va escriure la nit abans de ser afusellat va perdonar tots els que l’havien agreujat i va afegir: “No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor”. Impressiona llegir tanta serenitat i pau interior. Com més l’estat espanyol es negui a condemnar aquest crim d’estat i a demanar perdó, més quedarà en evidència que la democràcia espanyola encara carrega amb les insuficiències d’una Transició sense ruptura amb el franquisme, i que la insuficiència esdevé un bloqueig moral que frega la xenofòbia quan parlem d’un episodi en què el bé a reparar és la memòria d’algú que va ser afusellat perquè era el president de Catalunya.

Va ser legal el consell de guerra de Companys?